JAG75

Mitja de Granollers´12: la realitat és la que és.

2012-02-07T02:03:00.002+01:00

Diumenge passat, mitja de Granollers.

Fred amagat, sol per moments, pluja, vent al poble -no podia ser de cap altra manera-, de menys a més passant per zero i en caure la nit, el contrari.

Un gos que es creua en carrera -nou per mi-, un corredor que cau darrera meu -per sort, no habitual-, un problema amb el dorsal -sense la Fonte les incidències esdevenen problemes-, un atleta a qui vull seguir i no puc. Unes cames que volen i no poden, una pujada a 4 i una baixada a quasi 4 però albirant el 3 i el 4 i el 5, per aquest ordre. La suma de tot plegat: 1:22:11.

Famílies de fa temps amb les més recents, de ser corredor a dragó que vol volar i mirant on para el Rafalguerí per quan arribi el moment de ser muntanya, gaudir. Sense deixar mai de formar part de cap d´elles pel camí.

Sensació de satisfacció -no és eufòria però tampoc decepció-, lesions noves -em faig vell-.

La realitat és la que és: córrer es fer un pas i després un altre sense permetre al cervell saber que camines.

I mentrestant, passen pel costat, pel davant i pel darrera -inclús per sota i per dalt-, infinitud de vivències. Si tens les mans gelades, posa´t guants i si se´t tallen els llavis, vaselina.

jag75

first, we take manhattan and then...

2012-02-02T12:34:00.000+01:00

Espectacular punt de vista de la ciutat de New York:

http://pixelcase.com.au/vr/2009/newyork/ny2.html?ref=dsky

i uns bromistes que s´ho pensen tot:

l´important és volar, qui puguès...

qui n´ha begut...

2012-02-02T01:36:00.000+01:00

Qui n'ha begut
En tindrà set tota la vida
Qui ho ha deixat
Ja no suporta el pas dels dies

Enganxa més que l'heroïna
I és tan eficaç com l'aspirina

Diu que et transporta a un altre planeta
T'inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d'or
per cada moment que tornes a viure

I ara tu digue'm si és veritat
el que m'han dit que vas explicant
Diu que tu també ho has provat
Digues, que ho recordes?
O quan ho deixes tot s'oblida?

I ara tu digue'm si és veritat
o tu tampoc saps ben bé de què et parlo
Digue'm si és veritat
Digue'm que no pot ser
que això també sigui mentida

Diu que et transporta a un altre planeta
T'inflama el cor amb mil somriures
i del cel fa caure espurnes d'or
per cada moment que tornes a viure

mishima.

com va dir woody allen:

i si dius el que no fas, el final de tot és: "cuida´t i gràcies per tot".
Paraules més feridores que l´insult bramat.

Si continuo fent tanta mitja, em sortirà una "colcha"

2012-02-01T16:39:00.000+01:00

Diumenge passat, mitja de Terrassa. El vinent, gavà. Després Barcelona i Montornès... doncs això, ja tinc la "colcha" a mig fer.

L´objectiu de la mitja era doble:
- encabir-la dins de la tirada llarga de 25-26kms.
- disputar-la en progressiu.

Al final, entrenament de 2 hores (1h34 la mitja + 5kms previs en 25 minutets més) i acabant en progressió els últims 6 kms. Satisfet per veure que la càrrega d´intensitat i kilòmetres ha estat bona i amb motivació per a la marató que ja és a menys de dos mesets.
Segons championchip: http://www.xipsgrocs.cat/resultat/individual/eid/22/p/558

Temps Oficial:

Temps Real:

Velocitat: Km/h

Ritme: min/km

una cursa per gaudir dels companys i amics amb qui ja fa tants d´anys que correm junts. La carpa correcat, els preparatius i objectius de la temporada, les bones i no tant bones novetats del personal... Un dia per això, per gaudir, per gaudir corrents.
A Granollers ja tocarà patir una mica més.

Salut i "continuamos para bingo"

Cursa de San Antoni´12: un 10mil com feia temps no corria.

2012-01-24T13:43:00.000+01:00

El diumenge vaig disputar el 10 mil de Sant Antoni.

Una cursa especial per a mi per diversos motius, referents al barri i la cursa, i que em va permetre poder fer un test de l´estat de forma actual. El camí seguit m´ha de portar a la marató de Barcelona i això implica encadenar entrenaments durs i dies seguits de "canya" i esperar que el cos ho aguanti, assimili i recuperi com toca.

Després de dues setmanes exigents amb sessions com feia temps que no entrenava, l´objectiu de la cursa era doble:

- córrer a 3:40 i poc min/km de ritme.

- veure com responia el cos en acumular intensitat i kilòmetres d´entrenaments després de tant temps sense fer-ho.

El primer es va assolir, al final una marca de 36min40seg (3:39min/km) amb uns parcials molt consistents i sense defallir en la 2a part tot i que era més dura que la primera.

http://www.xipsgrocs.cat/resultat/individual/eid/15/p/130

i el segon no, ja que una entrebancada al km 8 m´ha dut una mica de molèstia al tibial que espero marxi aviat però que de moment no ho ha fet. El cos és sabi i deu ser la seva forma de dir que toca descansar una miqueta.

Em va alegrar moltíssim ser "allà", al mig del "meollo", on feia temps que no em movia. Amb molts amics i coneguts que són excel.lents corredors i a qui per un dia vaig tenir de nou "colze a colze" durant uns kms i que per un moment em va permetre tornar al 2009.

Cadascú és diverteix com pot, vol o el deixen i a mi, córrer em fa enormement feliç. Em permet evadir-me de tot, no pensar en decepcions ni moments tristos...

Pas rera pas, mirar el rellotge, pensar en la meta, adaptant estratègies de cursa segons es desenvolupi la mateixa, avançar o intentar seguir els que m´ho fan...

No demano massa, que em duri molts anys i si es pot, tota la vida.

Salut i maratons.

No(o)s vemos jag, entre pillos anda el juego.

2012-01-18T12:18:00.000+01:00

(marató de New York, 2010)

i semblava bon paio...

ah, i a Central Park tambè hi ha avis amb boina tafaners, com podeu comprovar.

Per a tota la resta, mango card.

My hometown.

2012-01-11T19:47:00.000+01:00

Cançó de Bruce Springsteen de l´any 1983: "My Hometown".

La lletra diu això:

"I was eight years old and running with a dime in my hand
Into the bus stop to pick up a paper for my old man
Id sit on his lap in that big old buick and steer as we drove through town
Hed tousle my hair and say son take a good look around
This is your hometown, this is your hometown
This is your hometown, this is your hometown

In `65 tension was running high at my high school
There was a lot of fights between the black and white
There was nothing you could do
Two cars at a light on a saturday night in the back seat there was a gun
Words were passed in a shotgun blast
Troubled times had come to my hometown
My hometown, my hometown, my hometown

Now main streets whitewashed windows and vacant stores
Seems like there aint nobody wants to come down here no more
They're closing down the textile mill across the railroad tracks
Foreman says these jobs are going boys and they aint coming back to
Your hometown, your hometown, your hometown, your hometown

Last night me and kate we laid in bed talking about getting out
Packing up our bags maybe heading south
Im thirty-five we got a boy of our own now
Last night I sat him up behind the wheel and said son take a good
Look around
This is your hometown"

Versió amb Tracy Chapman:
http://www.youtube.com/watch?v=aPQTrv2B1sw
Traducció aquí:

http://www.musica.com/letras.asp?letra=1736522

Canvies lo del tèxtil i ferrocarril pel moble i el missatge pren vida 20 anys després i ben a prop. Millor no dir res de la tensió entre habitants. Desitjo que mai arribem a l´extrem que descriu la cançó però quan venen maldades hi ha un perill: que els tolerants i transigents es tornin tot el contrari. I això no pot portar res de bo. A res.

Que arribin els bon temps, potser no cal amb l´esplendor d´abans però aquesta foscor del dia a dia fa por. Bastanta por. Una miqueta de llum no aniria malament.

Salut i futur

Víctima mortal del bicing.

2012-01-10T18:03:00.001+01:00

Per desgràcia, hem de lamentar la mort d´una dona de 49 anys en un accident de trànsit en la que es va veure implicada quan circulava en un "bicing" pels carrers de Barcelona.

http://www.publico.es/catalunya/415127/una-usuaria-del-bicing-mor-atropellada-per-un-camio

Llegint la notícia em venen molts pensaments al cap ja que per aquesta cruïlla jo hi he passat bastants cops i la descripció de com va ser l´accident em recorda que tambè, moltes vegades, a mi m´ha passat el mateix -sense voler, et tanquen degut a algun punt de visió mort- i vaig tenir sort.

Tambè em sorprèn que en aquest mateix punt ja hi va haver un accident mortal el 2010 i que és la 2a víctima d´entre la comunitat d´usuaris del servei (120.000 segons l´ajuntament) de bicing.

Peatons i ciclistes sempre estaran més indefensos davant un vehicle. Encara que molts cops l´actitut vial de molts ciclistes o usuaris de bicis deixa molt que desitjar, no està de més pensar en això: les dues rodes tenen les de perdre sempre davant d´un vehicle a motor.

Barcelona va encarar una metamorfòsi vial, al meu parer, de manera equivocada. Era necessari educar de forma més profunda a totes les parts implicades: ciclistes, peatons, conductors,etc. del que significa intentar convertir una metròpoli en una ciutat que es mou sobre les dues rodes. L´ocorregut fa uns dies és una fatalitat i des d´aquí mostrar el meu còndol a la família de la víctima. La clau de tot és l´informació i en la nostra societat, sancionar les infraccions s´ha mostrat fonamental. Qui tingui una actitud íncivica, que ho pagui.
Desitjo que notícies tan tristes com aquesta no es donen mai més.

Encara som a temps de que això es pugui dur a terme. Barcelona és una gran ciutat per a disfrutar-la mentre es recorre de dalt a baix a sobre d´una bici.

Salut i seguritat vial.

L´importància d´engreixar la maquinària (ciclista).

2012-01-04T07:19:00.001+01:00

Btt, fixeds, urban, road, tt.. sigui de la tipologia de bici que un disposa, és importantíssim mantenir la cadena (i altres parts) ben "engrassadeta". Si no sabeu com es fa, una ajuda en aquest tutorial:
- material necessari: líquid i un parell de pibons (el 1r obligatori, el 2n és opcional) ;P

A lubricar doncs...

GNARLUBE How To Lube Your Chain from GNARLUBE™ on Vimeo.

Jo miraria l´altre video també:
http://vimeo.com/33946381
on es demostra de l´importància del maquillatge i la llum en els reportatges de fotografia i/o vídeo :) i que quan s´apaguen els llums i la càmara, tothom és molt més tímid.

Salut i bicicletes.

bon any!!!

2011-12-31T20:52:00.001+01:00

bon any a tohom!

- al triatleta li envio la postal dela seva entrada a meta a Hawai.
- al/a maratonià/na, la seva millor marca personal.
- al que no sap nedar, la seva imatge flotant
- al calent de ment, una foto d´alguna tia en boles.
- als devotos, rosaris i mitjes llunes o el que toqui segons "credo".
- als amics... si em soporten un anys més ja faran prou.
- als no-amics, salut i bons aliments (que mai se sap).
- als qui llegeixen això, prometo més escrits pel 2012.

i a tothom salut en la seva dosi màxima, amor en la dosi justa i diners els que creguis que et mereixes per a ser feliç amb tu i amb la resta del món.

Feliç 2012!!!

PD: 2012, 20 anys del "Wish" dels The cure... ja tenim una edat :)

Mitja marató de Vilanova i la Geltrú´11: tornant als inicis.

2011-12-21T12:00:00.000+01:00

El passat diumenge vaig tornar a disputar una mitja després de molts mesos:
http://www.mitjavilanova.org/

Una mitja especial per a mi ja que va ser on vaig debutar en la distància l´any 2005. Aquell any vaig parar el crono en 1h28m18seg... dos minutets menys que en aquesta edició. Conclusió clara: progresso com els crancs.

Tampoc és ben bè cert això ja que la veritat és que estic més que satisfet amb el resultat ja que els objectius eres:
- provar com tinc els peus.
- córrer al voltant de 150 i poc de pols de mitjana.
- disfrutar de la paella post-cursa.

Al final, els peus una mica dolorits però bé. De mitjana 156 ja que al final vaig decidir apretar els últims 5kms (tots per sota de 4min/km) i mirar d´aproximar-me a l´1h30 i així va ser. I respecte a la paella... una imatge val més que mil paraules.

en el proper post, ja detallo més aspectes de la cursa. Apareixen dragons, "comando Galileo" (o com recórrer 1,6kms en 30 minuts...amb cotxe) i claus de toyota de 3 pams.

salut i kms i bones digestions

Les ingles? Brasilenyes.

2011-12-17T18:42:00.002+01:00

(un escrit real com la vida mateixa, ahir una vegada més es va cumplir)

Aquest cap de setmana passat ha estat el del que es coneix com "sopars d´empresa" i, com no, li dedicaré un escrit al blog com l´any passat.

Llegia encuriosit que en aquesta època de l´any està demostrat que els centres d´estètica tenen una repunt altíssim d´un servei: depil.lació "ingles brasilenyes".

Casualitat? Època d´esperança i desesperació? From lost to the river? Aquesta és al nit i ell/a no s´escapen? Dos "copazos " més i cau? avui "pillo"? Per a un dia que surto, la lio parda?... Reflexions escrites que crec plasmen bastant bé el que ocurreix aquests dies. I a mi, tot aquest "mamoneo" m´encanta i em diverteix. Sobretot quan el veus des de la "barrera".

Són nits extranyes. Nits on la gent és capaç de demanar un "Blue Tropic" sòl. Qui co**ns es fot un Blue Tropic sol la resta de l´any??? Ningú, us ho juro que ningú. Vetllades on la gent beu sense criteri i amb l´actitud "dándolo todo que hoy tengo bula" i després així va tot. I repeteixo, m´encanta.

Per cert, una anècdota. L´altra nit vaig sortir amb un molt bon amic. En la disco saludem un amic seu que anava, com no, de sopar d´empresa. Al seu voltant, la "troupe" pertinent i al mig d´allà una dona guapíssima. Amb una classe infinta, vestit negre i sabates de tacó qeu congeniaven perfectament amb l´estil que tenia. Melena llarga i ondulada i somriure trencador. Extranyament, ningú li feia massa bromes i la tracataven amb molt respecte. sorpresos, li vam fer l´observació (a l´amic de l´amic) i ell ens contesta:

- "Tiene novio"

(lògic, en aquestes èpoques sempre hi ha algun afortunat que li ha tocat la loteria).

i afegeix;

- "Ah, y es la jefa de... Recursos Humanos!"

Comprès llavors. Avui dia, qui tingui un "curro" que el cuidi. I no arrisquis mai per a descobrir quin peu calça el capo de R.R.H.H de l´empresa. Tens més a perdre que guanyar.

Salut i si s´acava caient en la cornamenta, millor sempre amb discreció i dignitat.

Reactivat (el blog i poca cosa més).

2011-11-28T17:53:00.000+01:00

Després d´un període d´inactivitat llarg, torno a escriure al blog.

el plantejament és senzill:

"El fracaso derrota a los perdedores e inspira a los ganadores”.

- Robert T. Kiyosaki.

Han passat moltes coses referent a objectius esportius pendents, tan propis com al.liens. La veritat que si els poso en una mescladora i intento respondre a si estic o no motivat la resposta és clara: no gaire. La veritat que no gaire.

Problemes als peus (m´extendrè en propers posts) han fet que hagi renunciat a disputar la marató de Castelló. Començava a nadar una mica bé i una lesió a la zona dorsal em té un mes parat en temes aquàtics. En bici, no "vaig ni en rodes" -mai millor dit- i corrent podríem dir que m´arrossego amb dignitat. Mínima, però dignitat al cap i a la fi.

Això sí, nous projectes engrescadors i veure com estan de forma molts amics i companys corredors i triatletes m´anima ("estan que se´n surten!"). M´alegro molt per tots ells, s´ho mereixen. A veure si entre dragons, correcats i "cers" de la muntanya retrobo la senda abandonada (que no perduda). En això estic, de moment, en això estic enfrascat.

Salut i salut.

somriu, tot va millor.

2011-10-05T02:08:00.001+02:00

Gran el petit Cody, molt gran:
http://teamcody.com/

DON'T EVER GIVE UP!

If you can’t fly ~ then run
If you can’t run ~ then walk
If you can’t walk ~ then crawl
But whatever you do…
You MUST keep moving forward.

CURSA DE CORNELLÀ´11: 10Kms de càlculs mentals.

2011-10-03T12:58:00.000+02:00

Ahir diumenge 2, vaig disputar el 10mil de Cornellà següent:

http://www.cebllob.cat/data/informaciones/1618.pdf

Un circuit d´una sola volta amb una pujada considerable a meitat recorregut com es pot apreciar en aquesta aplicació:

L´objectiu de la cursa era fer de llebre oficial sub 40. És a dir, marcar un ritme adaptat al circuit per tal que arribés a meta amb un temps de 39minuts i 50 escaig segons essent una referència per si algú volia assolir aquest temps.

Tot i que no em tocava per preparació una prova així (millor haguès estat fer la mitja de Sant Cugat o el 10mil de la Galera "gas a fondo"), no em puc negar a una tasca així ja que m´agrada i em plena com a corredor.

El temps final? 39m 58 seg, ritme oficial de 4min/km sobre 10kms.

Segons el Gps (garmin forerunner 305): 39m58s sobre 10,250kms a 3:55 min/km de ritme mig.

Alguna cosa no va acabar d´anar bé del tot, la distància?els punts kilomètrics marcats eren correctes?va fallar el gps? una mica tot?

Segons el polar i les voltes marcades manualment a cada km, els parcials van ser:

1 - 4:04 (sensació de ser un km llarg, no crec que vaig córrer tant lent tot i que assumible ja que al ser el principi, vas esquivantaltres corredors i parant-arrancant, a esbranzides)

2 - 4:01 (dintre de la normalitat)

3 - 4:00 (clavat)

4 - 3:57 (intentant recuperar el perdut al 1r km per arribar al tram de pujada amb el temps prefixat)

5 - 4:20 (lògic ja que el terreny era amb pendent i s´havia de baixar la velocitat per a adaptar-se a la fesonomia. Havia estudiat el recorregut i es pujava 35m en 1,7 km amb un breu "descans" al mig)

6 - 4:07 (tambè quadra ja que part del km és en pujada i uns 300m en baixada)

7 - 3:43 (compensem en la baixada, el perdut a la pujada tot i que en alguns moments va ser necessari apretar bastant per a que així fos)

8 - 3:50 (continuo lluitant per a que de manera progressiva, arribem al 8e km en 32 minuts 00segons. Passem en 32:05 i vaig sol, sense ningú al grup)

9 - 4:01 (avancem en velocitat de creuer desitjada i ja queda poc. Una mica de vent molesta però no en excés. La banderola tampoc és problema tot i que no és el mateix córrer amb o sense)

10 - 3:51 (sorpresa. Crec que és llarg, com el 1r. La cursa no ha compensat -si és cert aquest error- i m´ha tocat apretar les dents per entrar a meta en temps estimat. Sensacions extranyes)

(gràcies silvia i charlax)

Resumint, satisfet per la tasca feta però amb un regust extrany de que quelcom va fallar.

Agradable notícia poder córrer un diumenge a 4min/km un 10 mil després d´una setmana d´entrenaments ja durs (amb un 10x500 de dijous on molts per sota de 3:20 i alguns a 3 i molt poc).

continuem el camí, Castelló no és tan lluny i ara ja toca augmentar kilometratges setmanals.

Salut i llebres 4ever!

Inscrit Marató de Castelló.

2011-09-29T01:01:00.000+02:00

Doncs sí, la manta al coll i inscrit de nou a una marató, la de Castelló de l ´onze de desembre d´aquest any.

Desitjo que faci honor al nom i sigui plana, plana (que ho és) i que es vagi consolidant com una gran marató a la península. Tenen molts punts a favor per a que així sigui.

http://www.maratoncastellon.org/

i per si us voleu inscriure...

http://www.maratoncastellon.org/index.php?option=com_content&view=article&id=63&Itemid=80&lang=es

(l´inscripció canvia de preu el dia 30)

Objectiu? després de la mitja del Mediterrani decidiré. Però la idea és tornar a estar en sub3h en marató i qui sap si poder arribar a la marca personal (a dia d´avui no ho crec però mai es sap, la planificació i l´esdevenir de la mateixa ho dirà).

Salut i pla sub 3h!

10mil del Prat de Llobregat, pel bon camí.

2011-09-27T01:17:00.000+02:00

(fotografia: Carlos Sánchez)

Ahir diumenge es va disputar la 31a edició d´aquesta cursa, plana i ràpida com poques.

http://www.elprat.cat/agenda/detall_agenda/_7VkxCaTOLCNgU8kuJbQELlO1Xa8wHd_emGx-2kJoezDfM-VrOtcQ3Q

Havia participat l´any passat i em va agradar força. Es tracta d´una carrera on si hi arribes en bona forma (preparant una marató de tardor) et pot donar una alegria amb la marca final assolida.

És una cursa gratuïta que aquest cop va tenir un punt negatiu en l´entrega de dorsals que va retardar la sortida però que per part meva és disculpable. Ara bé, si arribo a la cursa com acostumo -amb poc temps- probablement no haguès pogut recollir el pitrall. Els organitzadors hauran près bona nota i de ben segur que l´any vinent no es repetirà. Per la resta, excel.lent tot. Aquest any, amb samarreta tècnica i tot de regal, gran detall.

L´objectiu de la cursa era:

- baixar del 38 en 10mil (a 3:48-3:49min/km de ritme).

el temps final, 38m31s, tot i que fora d´aqust límit, no reflecteix la realitat ja que la cursa era llarga -entre 25 i 45 segons al ritme que portava. Crec que vaig assolir l´objectiu buscat, més que satisfet doncs.

LA CURSA
Amb 15 minuts de demora es va donar la sortida. Sense catifa de sortida aquest cop (sí a l´arribada) i amb un ziga-zaga constant fins al km 2. Encara em costa d´entendre el perquè molts corredors es posen tant endavant en la sortida si al final acaben fent 50 minuts (o més) de marca. Algun dia algú pendrà mal (una anècdota: vam avançar un carret de bebè i a una dona amb "bolso" i tot!. Sense comentaris)
Vam crear una bona "grupetta" amb l´ivanko, koldo i jordi (curat). Amics i companys de corredors.cat amb un objectiu de marca semblant. Un inici massa ràpid va fer que la cursa ens acabès situant a cadascú al seu lloc. Tot i que vam entrar relativament a prop els uns dels altres, la carrera va ser molt diferent per a cadascú de nosaltres. Enhorabona a tots 3, aquesta temporada promet i de ben segur que se´n sortiran.
No m´estendré més en la crònica, últimament tinc la sensació de "fotre algun tostón" i aniré resumint: al final el 44è de 1300 arribats (no havíen diners de premi, sempre és important citar això) i progressant adeqüadament. Millor que la Mercè i sense notar-se massa la setmana dura d´entrenaments ja realitzats.

La propera setmana, de llebre oficial sub 40 a Cornellà. De moment, a continuar entrenant dur...sento la crida de la marató de ben a prop. Castelló es divisa a l´horitzó.

Salut i kilómetres,més que mai.

Ah, i també vull a profitar per a felicitar a la Yolanda Riera, bona amiga i grandíssima corredora a qui estan donant fruits els canvis en la metodologia d´entrenament (4 podis seguits i 3 a dalt de tot en 4 setmanes gairebé consecutives). M´alegro molt per ella i per la seva parella, el Juanma. Sempre és un plaer trobar-vos en cursa. A continuar així!

(campiona a Ripollet, a Poble Nou, 2a a la Mercè i a dalt de tot del podi a El Prat... Chapeau!)

Sempre plou a la Mercè...

2011-09-24T20:43:00.000+02:00

Sempre plou a la Mercè i la culpa, diuen, és de Santa Eulàlia.

LA història és maca. Eulàlia era la patrona de la ciutat però va ser "derrocada" per Mercè. Una explicació dels fets:

"Es bastante habitual que llueva durante la fiestas de la Mercè y la explicación popular dice que “son lágrimas de Santa Eulàlia”. Santa Eulàlia es actualmente la copatrona de Barcelona, pero fue patrona de la ciudad hasta 1687, año en que el pueblo la destituyó en favor de la Mercè. Dice la leyenda que ese año Barcelona sufrió una plaga de langosta y que fue la Virgen de la Mercè quien la ayudó a superarla. De ahí que el Consejo de la Ciudad la nombrase patrona, decisión que no fue ratificada por el Papa Pío IX hasta casi dos siglos después (en 1868)."

extret de http://cityoos.com/barcelona/las-fiestas-de-la-merce/

Jo m´alegro molt quan arriab la Mercè, la meva mare celebra el seu Sant :)

un beset des d´aquí per a ella!

Cursa de la Mercè 2011.

2011-09-19T17:14:00.001+02:00

Ahir, diumenge 18, es va disputar la Cursa de la Mercè:

http://www.bcn.es/cursamerce/ca/inici.html

Una carrera que, com tantes i tantes, ha vist augmentar la participació any rera any fins a assolir els 14mil inscrits d´aquesta edició (amb 11200 arribats, tot un èxit). I per cert, més de 3000 dels participants eren dones. Lluny encara de la paritat (com a U.S.A) però, poc a poc, arribarà un dia on la proporció sigui la mateixa.

El dia es preveia plujós i va acabar sent calorós i humit (24ºC i un % elevadíssim d´humitat com es denotava en les samarretes suades sols de l´escalfament previ). Una marea verda doble (samarreta que donava la cursa i un congrès de nutrició d´una empresa que patrocina al Barça) va invair Barcelona aquest cap de setmana. Entre ells, allà al mig, amb camiseta blava -de la cursa del llop- estava jo. Per sort (o mèrits del passat), al primer calaix em van situar (en algunes curses, els corredors en col.loquen més o menys al davant en funció de la marca acreditada; a cada divisió s´anomena calaix).

L´objectiu de la cursa era doble:

- tornar a competir i recuperar les sensacions que comporta.

- aproximar-me als 40 minuts ja que en 15 dies em toca fer de llebre a un 10mil a Cornellà.

i tambè, comprovar empíricament si és cert que entrenar bici et mantè (o millora) com a corredor. Aquest estiu he estat 40 dies sense córrer -un rècord- però he sortit a rodar 2-3 cops per setmana.

Al final, 38m38seg que responen els dubtes que em plantejava.

La cursa la vaig disputar en gran part amb l´amic àlex viladiu, que com jo, torna a entrenar i essent corredors de nivell semblant, sempre és garantia de que es cumplirà el plantejament. A l´inici, vaig poder saludar amics i coneguts -Julio, koldo, Cristian, yolanda Riera. Nacho, el Dani, el Jaume (atleta invident)...- una plantilla de luxe. A destacar el 2s absolut de la yolanda (38m20) i la MMP del Nacho amb 35:02, sensacional.

Ens vam situar a la dreta de la sortida -important analitzar les 1rs corbes d´un traçat- i la veritat que vam córrer relativament còmodes. Contemplant el panorama de tant en tant que teníem al davant i tot i anar al màxim gairebé, encara es podia intercanviar algun comentari ("escueto", això sí) i deixar que el temps guanyat en el 1r km s´anès difuminant poc a poc. El 5mil en 19: 12 i bones sensacions.

La 2a part comença amb una mica de calma. L´àlex em diu que tiri que ell anirà al seu ritme però aguantem junts fins gairebé el 7km. Allà apreto una mica i tot i que el tram de Sepúlveda sempre es fa costerut i difícil, em sorprenc de veure´m tant bé -gràcies als entrenaments amb les cabretes del Trail .C.E.R-. Toca encarar la baixada del Paral.lel. Allà puc animar a molts dels que he saludat a la sortida ja que el que baixavem després es pujava i ens separava una valla. Veig passar al Nacho i el Sebas Guim i els animo. A la resta tambè els diviso però ja vaig bastant fotudet. Salutacions amb la mà, el missatge és el mateix: go!.

Estic al 9è km i em trobo amb "chispa". Apreto una mica i avanço a algun corredor i la 3a noia, em trobo l´amic Danistal i continuo endavant. Ja s´olora la meta. A la corba final m´avança un atleta però aguanto l´envite i al posar-me al costat i accelerar ja no pot seguir (els jag-attacks han tornat :) i ja veig l´arc. Apreto les dents i calculo que al final serà un sub39. La satisfacció se´m veu a la cara i creuo la meta.

Una gran cursa que va a més, un inici de temporada esperançador.

Propera parada, el Prat.

Salut i 10mils!

Tornem: 10mils i... marató?

2011-09-17T17:37:00.002+02:00

Tornem, demà, cursa de la Mercè.

M´agradaria disputar la marató de Castelló (11/12) i l´any vinent Ironcat i Cursa del LLop. Molts reptes, a veure que diu el meu cos al respecte.

De moment, torno, amb un 10mil i intentant agafar velocitat. La setmana vinent, el del Prat i a l´altra, Cornellà.

Salut i cames.

Lip Dub La Sénia

2011-08-26T12:36:00.000+02:00

Poc puc dir, és el meu poble i és una gran tasca la que s´ha dut a terme per gravar-lo. Enhorabona a tots. Un record visual on surt representat la gairebè totalitat de les entintats i activitats que es realitzen al poble. Ara que són temps durs, activitats així aporten moltíssim tant a nivell individual com social.

http://vimeo.com/27853274

estiu, estiu.... bici i piscina?

2011-08-04T16:29:00.000+02:00

Poques ganes d'escriure al blog, tot sigui dit, ben poques ganes.
I de coses i aventuretes en tinc per explicar però aquest (no)és-oncle em tè una mica apàtic.

Més bici i natació que mai, no poder córrer i un (petit) gran excès de menjar i beure no sé on em duran. De moment, que em porti el corrent.

Bon agost a tothom!

curses solidàries

2011-07-22T14:27:00.002+02:00

Gent no-corrent que assoleix objectius correns i amb una finalitat encomiable.
Enhorabona!

http://www.esport3.cat/video/3632390/Curses-solidaries

Es traspassa caixer (amb parelleta ionki "included").

2011-07-19T13:38:00.000+02:00

Aquesta és una imatge que em trobo sovint al caixer de prop de casa.
Em pensava que l´havíen palmat però es veu que no (o són uns altres) i la parelleta de "ionkis residents" han tornat.
Que facin el que vulguin amb les seves vides pe`ro trobar-se aquest panorama un diumenge a les 18:00 no és agradable. Pena no me´n fan gens, de fet, alguna que altra sobredosi ja han tingut (amb ambulància i serveis d´atenció gentilment pagats per... millor paro, que s´ha de ser educat i correcte).
Com dirien al "APM", esto es el Bronx (als 80).

Barcelona serà fashion o no serà-

Mitja Marató de Caro: 10/07/2011. Crònica.

2011-07-12T14:12:00.000+02:00

La mitja marató-Pujada a Caro és una mitja molt dura. Per les dates -juliol, molta calor- i el desnivell -1100m en 21,1km!- és, com dic jo, una carrera de muntanya per a "asfalteros" que no una mitja d´asfalt pròpiament.

La prova és la 5a de les disputades en la Cursa del llop (dos dies amb 6 proves i diverses modalitats: córrer, kaiac de mar i de riu, bici de carretera i btt) i la participació és reduïda. Ara bé, al haver premis en metàl.lic, a la mitja, sol venir gent de nivell a disputar-la.

La carrera surt de tortosa -de manera neutralitzada- i ens desplacem a Roquetes on allà es dóna el tret d´arrancada que ens durà fins a Caro. Un port mític de les terres de l´Ebre i tot un referent per als amants del ciclisme. Tot en un entorn privilegiat com és el parc natural de Els Ports.

Tenia molt bones sensacions -cosa extranya en aquesta temporada més aviat fluixeta que porto-, tant pels entrenaments fets com la motivació que portava. L´objectiu era baixar de les dues hores. Tot i que el fet d´haver d´anar en cotxe des de Barcelona el mateix dia i haver descansat poc i malament -no m´agrada massa conduir- feia que fos caüt en les aspiracions.

La Cursa

Arribada a Tortosa amb temps just però suficient i trobada amb els amics i companys de corredors.cat. Aquest cop no vaig veure cap cara més coneguda. Entrega de dorsals ràpida i al calaix de sortida. M´havia hidratat bé però sense passar-se i estava amb ganes i mig eufòric. Són les 10:00, això ja va!, uns 2kms de sortida neutralitzada i 1r contratemps: calor i pols. No m´ho puc creure, rodant molt lent i el pols està allà dalt (150 ó més) i arribo a la sortida oficial completament amarat en suor. Penso que haurè de tenir el cap fred tot i que els condionants externs fan que sembli gairebè impossible.

Desitjo sort als companys i de seguida es forma la "barqueta" que intentarem assolir el sub 2h: el koldo, el boris, el jaumet i jo. Una mica més endavant tira en solitari el Mario (guissona) qui va tenir un mal dia i al final no va aconseguir baixar dels 120 minuts buscats.

La cursa es pot dividir en tres trams. En el 1r -uns 10kms- es va pujant de manera sostinguda però encara permet córrer a un cert ritme (tot i que algun "repechonet" es faci duríssim). Seguidament venen 9kms on un es troba amb la part dura, dura de la cursa. Molt desnivell -rampes del 14%- i durant molts kms. Els últims dos són de baixada suau, plans i venen a ser un regal per l´esforç fet tot i que no el disfrutis massa.

Els primers 10kms els vaig fer en companyia del koldo i el Boris i al principi amb el jaumet -ens va abandonar al 3r km per fer la seva cursa ja que volia anar de menys a més-. Anavem a bon ritme, amb una estratègia marcada pel koldo de parcials per km que es cumplien amb un petit desfasament acceptable. Avançavem a algun corredor però no massa -la gent aquí sap al què venia pel que vaig deduir-. Ens vam plantar al km 10, petita baixada, creuem un pont i comença el mambo. La sensació tèrmica era suportable, no tant infernal com ens pensavem de bon principi.

(arribant a meta)

El 2n tram comença amb una curva que em deixa tocat, mare meva, quin desnivell!. Tant el koldo com el boris són corredors lleugers i els hi dic que ara entrem al seu territori i em donaran molta guerra. Les forces estan intactes i el pols estabilitzat en 170 i poc. Si aquest primer mur no pot amb mi, espero que no ho facin la resta que queden. Aquest 9kms els encaro mentalment com una resta: si n´he fet un, en queden vuit. Quan arribi el 18, en quedarà un. Cada cop, cada passa, cada km recorregut em fa estar més a prop de la meta.

Noto que tinc bones cames avui però que queda molt i que és millor i més apropiat continuar rodant els 3 junts i tirant jo. El koldo afluixa el ritme i ens diu que tirem, ell farà la seva cursa i ens diu que tranquils, que baixarà de les dues hores. Marxem el Boris i jo. A bon ritme, molt ràpid en algun tram on podem descansar -pendent no tant fort- i apretant les dents quan arriven les "paelles" del traçat sinuós que estem recorrent. El paisatge el conec, la cabra ens mira i els pins aporten aire pur sols enterbolit per algun cotxe quan ens avança. Estic disfrutant mentre pateixo. Sofrint mentre gaudeixo. I no, no sóc massoquista, sols m´agrada córrer i donar-ho tot amb el pitrall posat.

En el km 16è tinc un petit defalliment, res greu. Sols és necessari afluixar una mica i aquí l´ajuda de tenir un company en cursa és fonamental. El Boris es posa al davant i continuem a bon ritme. Em recupero aviat i tornem a la càrrega. Ja queda menys, molt menys.

(amb els meus pares, supporters dels grans reptes.)

Estem a punt de coronar ja el km 19. Una mica abans, una mica de claca d´importació -from les barcelones- ens donen un plus de motivació. Estem a punt ja, ho tenim a tocar i arriba el que en teoria ha de ser el tram final, dos kilòmetres on ja hem deixart enrera murs i desnivells i tocar gaudir.

Encarem el 3r tram els dos junts però el Boris em diu que tiri, que vagi endavant. Li dic que d´acord i així ho faig. Augmento ritme i cauen els 2 mil metres i escaig que resten en 8min40seg.

Entre pins i remor de gent, es veu l´arc d´arribada. Això ja ho tinc, miro de trobar els meus pares entre el public i així és. Un mini-somriure d´agraïment és tot el que puc fer ja que vaig molt ràpid, vull intentar baixar de l´1h 52 minuts. Apreto les dents i creuo l´imflable de títol "arribada":1h52m18seg.

Més feliç que Messi el dia que guanyi quelcom amb Argentina.

Molt satisfet i esgotat, la mitja de Caro, últim repte d´aquesta temporada, ja està assolit. Ara tocar pensar-ne de nous.

En un no res, arriben el Boris, jaumet i el koldo. Tots som sub 2h a Caro, de fet sub 1h58m!. Esglaonadament, van arrivant tota la resta de companys de corredors.cat. Cap abadonament, tothom ha lluitat la cursa a la seva manera. Enhorabona!

Al llop tornarè el 2012. Queda molt per saber com, amb qui i amb quina finalitat però hi tornarè.

I des d´aquest modest blog, agrair a l´Enric, la resta de membres de l´organització, patrocinadors i voluntaris la tasca feta. Enhorabona i ànims per a encarar l´edició 2012. S´intentarà ajudar en tot el que pugui per part meva.

medalla del llop. Algun any, la plàtera.

Reptes.

2011-07-06T17:42:00.000+02:00

Malament quan et planteges un repte i no el tires endavant, malament.

Aquest any, així ha estat i l´idea original de disputar la cursa del llop (http://www.cursadelllop.com/) al final no la duré a terme. Únicament participaré en la mitja de Caro (5a de les proves). Es tracta de la mitja d´asfalt més dura, probablement, de les que es disputen a Catalunya. El perfil és aquest (permet treure el "probable" per "de ben segur"):

Esportivament parlant, la veritat que aquest ha estat un any, no per oblidar, però sí per no gastar massa esforç en recordar-lo (exceptuant l´experiència de New York). No m´agrada buscar excuses o parlar de infortunis -en forma de lesions o entrebancs que et van aparaeixent- però la veritat és que els reptes es mereixen un respecte i si no els pots encarar així, millor cancel-lar-los o buscar-ne un de nou.

La situació actual fa que no em pugui permetre afrontar la totalitat del llop. Algun dia sí que aspiro a poder tenir la plàtera -el trofeu que entreguen si fas les 6 proves- entre una de les més valuoses joies del currículum esportiu. Hauré de dedicar-li el temps i esforç necessaris que tal objectiu es mereix.

No cal donar-hi més voltes al tema que diumenge tinc cursa i farà calor -ja s´escalfarà el cap llavors, no cal que sigui ara-. Ara bé, dos reptes ja els tinc en ment:

- branquia´s project.

- el repte del 9.

Però això, ja ho explico en futurs posts que ara marxo a nadar.

Salut i bilateralitat.

Marino -o com ser extraterrestre en Iron Man-.

2011-07-04T18:43:00.001+02:00

6è triomf consecutiu a Klagenfurt.
Nou rècord en la distància: 7h45min 58 seg.
Parcials:
- Swim: 46min 49 seg.
- bike: 4h15m37 seg (3r millor parcial de bici de la història, a 42km/h de mitja).
- run: 2h 39min 24 seg (3:47min/km).
i unes transicions voladores a joc.

Sempre podré explicar als nets que vaig compartir cursa amb ell a Àustria el 2008 (IM) i al half d´Amberes (2010). I sempre recordaré com em va passar en segment de bici d´aquest últim -l´únic que ho va fer- i quin ritme duia.

Enhorabona Marino Vanhoenacker, ets extraterrestre i punt.

Per si mai perdem l´oremus per fer esport...

2011-06-30T17:02:00.000+02:00

Sensacional.
em recorda a la meva època de futbolista aleví-infantil. Guanyavem poc però disfrutavem.

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Campana sobre campana...

2011-06-26T16:38:00.000+02:00

"Campana sobre campana y sobre campana, una."

No es pot apurar tant per anar a una cursa ni confiar en el (puto) bicing.
Avui hauria d´haver competit a la cursa de la Campana de Vacarisses i no he anat.
La temporada toca al seu fi i així estic jo, a les últimes. No m´agrada gens.
Paciència.

Salut i rallada mental, que passi aviat (el 2n, no el 1r).

articles d'opinió: la Marta Rojals a vilaweb.

2011-06-21T17:03:00.001+02:00

No fa massa he fet un descobriment.

Té mèrit ja que, en època del que ha vingut a anomenar-se "infoxicaciò", costa de trobar un lloc que valgui la pena a la realitat virtual que ens envolta. Els articles d'opinió de la Marta Rojals a vilaweb.cat es mereixen una visita. Per a mostra un botó:

http://www.vilaweb.cat/mailobert/3900033/creients.html

Com dirien al circ:"paaaasen y vean!".

Jo ho he fet, he mirat, llegit, disfrutat i maleït.

He maleït no saber escriure així, en la forma i en el fons.

Salut i creients: en Rojals we trust.

Cursa de Can Mercader´11.Un 10mil al juny, a mi, m´agrada.

2011-06-15T22:02:00.000+02:00

M´agraden le curses amb calor. I amb fred. I amb vent i pluja. Amb neu i tot.

A mi m´agrada córrer.

---

Aquest diumenge passat vaig disputar per 1r cop la cursa de Can Mercader -Almeda (a Cornellà de Llobregat). Una carrera molt plana però amb la xafugor pròpia de les dates en què ens movem i que amb poc més de 700 inscrits va permetre gaudir d´una matinal en grata companyia i practicant allò que ens agrada.

La idea era sortir a per un sub38minuts en la companyia de la lleva del "9": curat59, enric59 i jag59 i segons el cas, "metamorfosearse" de nou a jag75 i que la carrera em marqués on havia de ser.

Com sempre passa, del què es parla al que acava succeïnt hi va un món. Així que quan em vaig trobar a l´amic Xavi -tete Xavi- i em diu que volia fer marca de 1000m en el 1r km, els plans van canviar per complert. Gas a fondo i amb ell a roda: 3m41seg i més content que un xínxol tots dos.

Sabia que acabaria pagant aquest excés d´adrenalina gastada però no m´amoïnava massa. A partir de llavors, 9kms de sofriment i a tirar de cor, cames, i del que fós fins queda fos.

El circuit costava de dues voltes i molts -molts vull dir MOLTS - crec que vam tenir la sensació de que en acabar sols el 5mil, ja en teníem prou. Superats aquests mal moments i veient que ja feia temps que estava en terra de ningú, on passava algun corredor i me´n passava algun a mi, vaig centrar-me en intentar perdre el mínim de segons entre una volta i l´altra (al final 9seg més lenta la 2a que la 1a, esperable i raonable).

Motivat per provar d´avançar l´amic Danistal -i aconseguint-ho gràcies a la seva parada tècnica estomacal, així no té mèrit :) - vaig mirar d´apretar un km final. Així va ser -3m36- i finalment una més que meritòria marca de 37m43seg a n´aqeustes alçades de temporada i sota aquestes condicions.

Molt satisfet.

la lleva del 9. Jo dormo perquè a les nits faig tard...

Escenes d´autobús i guiri despistat.

2011-06-14T17:08:00.000+02:00

L´altre dia em disposava a agafar el bus que comunica Barcelona amb les terres de l´ebre.

La companyia en qüestió, a la ciutat comtal, té la base operativa al C/Numància -davant de l´illa- i permet comunicar de manera regular ambdues destinacions a/t (Barcelona amb Amposta, Tortosa, el meu poble, la Ràpita i un llarg etc. de destinacions totes a la Catalunya sud/franja d´Aragó.).

---

Estava jo esperant per pujar al bus quan ve un noi amb accent ianki i motxila enorme a l´esquena i pregunta:

- "perdón, para ir a Guijón?".

una senyora, ja grandeta, li contesta:

- "ai manet, si vas errat. Això no és "jiar". Has d´anar a Sants".

El xaval, una mica conmocionat encara per la pronuncició del "here" rectifica i diu:

-"sorry. No Guijón, yo ir a Girona".

llavors entra en acció un altre passatger i li diu que ha d´anar a Sants per a anar a Girona.

Al final, veient el perdut que anava i la cara que posava, li pregunto:

- "tú, dónde ir exactamente?"

i ell contesta:

- "Alcanar".

allò ja era un despiporre i el motxilero estava que no entenia res. Al capdavall, passadeta ràpida per la llengua de Shakespeare i tot aclarit : anava a Alcanar, efectivament, i aquell era el bus correcte.

Moraleja: cuidadín amb el "here"-"jiar"... les indicacions molts cops no són malintecionades sinò respostes a preguntes mal formulades.

I si aquests dies veieu un americà jovenet pel delta de l´Ebre i us pregunta per una població o direcció, comenceu la resposta amb un:

- "ai manet... tú dónde ir exactamente?"

Salut i roda el món per tornar a el Bronx.

novetats al blog... traductors.

2011-06-10T16:44:00.000+02:00

Algunes novetats al blog:traductors, llista de blogs que segueixo i algun petit canvi de format.
L'idioma que no sigui una trava per a seguir el mateix.

Ara que, els traductors no els tinc "testejats" amb els idiomes pero de moment m'ha fet molta gracia el gimnas "decir" jajajja.

salut i un 10mil els diumenges.

Cursa Dir Sant Cugat´11. De llebre del Jaume, tota una experiència.

2011-06-06T19:13:00.000+02:00

Ahir diumenge vaig tenir el plaer de gaudir del córrer un 10mil d´una manera nova per mi i molt enriquidora: fent de llebre del Jaume

El Jaume és un atleta amb qui ,a través de corredors.cat, vaig contactar ja que buscava un corredor que li fés de llebre en aquesta cursa. Tot i que el mateix dia coincidien moltes carreres que m´encanten -Cantonigrós i Santa Perpètua de la Mogoda-, em vaig decidir ràpidament per a ser qui marqués el pas en el 10mil que organitza el Dir a Sant Cugat.

El Jaume té sols un 8% de visió, no veu res als laterals i és corredor tant d´asfalt com muntanya i a ritmes que no tots poden seguir.

La meva tasca era guiar-lo durant la cursa. Per a tal fi, i seguint el que em va aconsellar, em disposava en carrera a prop d´ell, davant seu. Havia de procurar no separa-me més del 1,5m de distància ja que perdia la referència visual amb mi. Al mateix temps, li anava "cantant" el que ens anavem trobant: cons, corves, si havia molta gent, esquerra o dreta, rotonda i els "petacos" que eren els "botadors" que ens anavem trobant al llarg del camí. La carrera, al no ser massa massificada, ens va permetre córrer còmodes bastant temps tot i que la pluja i el terra mullat van complicar una mica la feina a fer. A més a més, el circuit tenia moltes corves i en una d´elles -la més complicada- un con va sortir volant pels aires.

El temps final va ser de 44minuts27seg, més que meritori ja que le Jaume havia competit el dia anterior en una de muntanya, curteta, però una cursa al cap i a la fi. Per cert, impressionant el que em va explicar de com es corre una cursa de muntanya amb atletes amb pèrdua de visió parcial o total.

Resumint, una experiència única que espero repetir més cops. De fet, em posaré en contacte amb la ONCE per tal d´establir una col.laboració amb ells en aquesta tasca. Una manera diferent de córrer, de gaudir de l´esport i de sentir-te bé amb el món que t´envolta i amb tu mateix. Sols puc dir que gràcies Jaume, un plaer compartir kms i rises un diumenge al matí.

2500 anys de...?

2011-05-31T14:42:00.000+02:00

Aquest any es celebra el 2500 aniversari de la primera...
MARATÓ!

Com tantes i tantes grans troballes d´aquesta la nostra evolució, tot va començar amb uns que no es queien bé i van decidir foter-se de palos. Fins que, rollo mad-max,"solo puede quedar uno" o millor dit, "last man standing" que corri i ho conti. Així doncs, aquest any es recorda l´efemèride i per entendre més -que em canso d´escriure- és interessant aquest link:
http://www.atletisme.com/amplianoti.php?id=110526123108

S´ha de córrer una marató almenys un cop a la vida per entendre perquè t´atrapa i fascina. T´enganxa i quan ho proves, en el 99% dels casos, en vols més.

Salut i filípides

Champions i molt més, molt, molt més.

2011-05-30T14:30:00.000+02:00

Setmana d´èxits esportius.

Un "acaba-elogis" equip de futbol del Barça guanya la Champions donant espectacle i sentant càtedra. Al ser molt més que un club, doblet lliga-europa de la secció de handbol i victòria en futbol sala i basket.

Al mateix temps, Contador guanya un Giro per engrandir més la seva llegenda (fins que el deixin o el mal aconsellin), Kilian jornet s´endú una Zegama molt dura i disputada (aquest és d´una altra galàxia) i el club patí Voltregà d´hoquei patins femení s´endú la copa d´Europa arrodonint una temporada perfecta. El Nàstic salva la categoria i el Barça B assegura un futur prometedor.

Probablement, em deixo molts més èxits per escriure.

Per sobre de tot, dos detalls que diuen molt: el d´Abidal i el de Kirienka. El primer tothom sabrà del que parlo però el segon potser cal explicar-lo. Al Giro, equip movistar i un membre del mateix s´escapa 200kms amb una etapa duríssima de muntanya per acabar dedicant la victòria al company tristement traspassat Xavi Tondo pocs dies abans.

L´esport m´emociona, per aquests i mil motius més.

Salut, recordatoris i celebracions.

Cançons per a la boda.

2011-05-25T21:50:00.000+02:00

Si em caso -ho tinc difícil, l´única que m´agrada és Bianca Balti i no em fa cas-, que em canti ella:

Russian Red.

En dos gintonics, encaro els coros i en quatre, segons com, tantejo l´opció de la bigamia el mateix dia de la boda. I per si no us sona la Bianca, aquí us la presento (amb la campanya d´intimissimi encara als nostres caps). A la primavera els somnis i les truites lliguen per crear paraula.

Improshow.

2011-05-24T13:08:00.000+02:00

Diumenge passat, en inmillorable companyia, vaig anar al teatre:

http://www.teatreneu.com/e-32/Impro-show

Un espectacle d´improvisació de 90 minuts que realment em va deixar sorprès, molt gratament sorprès al mateix temps que em va fer morir de riure en molts moments. Recomano que hi aneu, i a més a més, podeu repetir ja que cada dia és diferent l´espectacle.

Val a dir que anava ja "entregat" ja que una de les protagonistes és Sam, amiga de tota la vida. De les poques persones que conec que ha tingut claríssim des de l´infància a què es volia dedicar i de què volia viure i ho ha aconseguit. Admirable.

Al final i tot, ens vam poder triar una foto amb els 4 artistes. De vegades, el vent va en contra i de vegades en pompa (cuidadin en los ojitos saltons de la que tinc davant, ha arribat la primavera jejeje).

Salut, teatre i joventut (divino tesoro).

ni valium, ni diazepam...let's go run!

2011-05-21T18:46:00.000+02:00

M'he llevat amb mal peu per un (o més) motiu(s).
Vaig al gimnás, ganes de córrer peró no de fer- ho sol. Sense pla establert, séries, intervals a tempo... ja veuré.

Començo suau, com diuen que ho fan els africans, l'escalfament. Alt de pols, no veig clar fer fraccionats. La cinta ben anclada i arribo a 12 km/h. Decidit, un progressiu. Pendent a l'1% i ara cada minut augmentaré 0,1. la velocitat. Fins a 4min/km... o més enllá.
em dic que portant una setmana lamentable d'entrenaments perque no continuar una mica més.Soc a 16 ja, la cosa s'anima i el pols s'estabilitza. Tampoc massa a dalt peró.
16,1-16,2... saps que? continuaré una mica més.

A 17,5 km/h he parat i refredat com toca.

Ja no estic emprenyat, ni em fa mal res del cos o anima.

Ni valium, ni prozac ni diazepam... let's go run!

Triatleta revelació (i alternatiu).

2011-05-18T17:53:00.000+02:00

Descansa en pau, Wanjiru.

2011-05-16T19:40:00.000+02:00

Últimament, són massa freqüents les notícies que informen de la mort d´esportistes.

En poc temps, el Severiano Ballesteros i el ciclista belga Wouter Weylandt han traspassat de forma inesperada i cruel. Avui, a tant trista llista, hem d´afegir a Sammy Wanjiru

Vaig tenir la sort de compartir cursa -a la sortida vam estar a menys d´un metre- en una mitja marató de Granollers-. Veure´l corre era sensacional (va acabar per sota de l´hora) i encara tenia temps per saludar i tot!. Després, campió olímpic amb 21 anys a Pekin i un futur molt prometedor en la marató. Molts erem els que esperavem amb ansia un duel Wanjiru-Gebre i més endavant Wanjiru-Bekele.

Tot això ja no podrà ser. Una extranaya mort als 24 anys (en caure d´un hotel a Nyahururu -Kenia-) no ens ho permetrà.

Ell, seve, weylandt i tots els esportistes que ens han deixat recentment, descansin en pau.

Allà on esteu, contineu gaudint de l´esport.

Salut i tristor.

Campions. Por qué?

2011-05-12T16:36:00.000+02:00

Campions de lliga. Per què? perquè si un s´ho mereix, s´ho mereix. I punt.
I que vulgui continuar venent fum i aferrant-se a realitats paral.leles, que ho faci. Més dura serà la caiguda i encara més la tornada a la realitat.

Inscripcions a curses, un nou enfoc: Canovelles 2011

2011-05-11T17:46:00.002+02:00

Extret directament de la pàgina de corredors.cat, adjunto aquesta explicació/reflexió del motiu pel qual la cursa de Canovelles d´aquest any vacostar 5 eurets.
A mi, particularment, la iniciativa m´agrada.

La cursa de fons de Canovelles va decidir rebaixar el preu de la inscripció. Es tracta d'una cursa de 15 kilòmetres que fa 21 anys que es celebra. En la bossa que donen als corredors van voler explicar les raons de tan sorprenent decisió en un moment en què les curses són cada vegada més multitudinàries i més cares]

Autor: Alfonso Guillén Zurera (Director de la cursa)

És de calaix que el món de l' atletisme popular està en un dels seus millors moments. Hi ha molta afició al córrer i gairebé totes les curses tenen un gran nombre d' inscrits. En moltes ocasions, inclús, s' arriba al límit d' inscripcions i hi ha atletes que es queden sense poder córrer per culpa d' altres que a vegades ni corren i que van només a recollir la bossa.

Crec que a ningú se li escapa que en moltes curses s' estan cobrant preus d' inscripció desorbitats justificats en moltes ocasions per la gran bossa d' obsequis que és dona als corredors o a vegades ni això... simplement per pagar la samarreta.

Aquest any nosaltres volem dir prou!!! Nosaltres, i creiem que molts atletes, estem cansats d' haver de pagar aquests preus per poder córrer. Sembla que el més important és anar a veure quin obsequi ens donen... i de pas corro. Senyors: AIXÒ NO ÉS L' ATLETISME.

Ha de primar abans de tot el córrer. El voler fer una determinada cursa és el que veritablement ha d' omplir al corredor i no que et donin tal o qual samarreta, motxilla o el que sigui. Per això aquest any no donarem obsequi a la cursa, una mica com a protesta contra el que està esdevenint "L' ATLETISME POPULAR".

Els atletes populars s' estan convertint en un negoci. Per això la RFEA ha tret el famós Carnet del Corredor (per treure'n diners), per això alguns organitzadors pugen preus any rere any tot i la crisi... Però això seguirà passant mentre la gent segueixi pagant aquests preus. Hi ha curses en que realment fan molts i molts diners i que de vegades volen dissimular destinant una ínfima part a projectes solidaris. Però bé, molts corredors se'n van contents amb la bossa que els hi donen i ja està. Doncs no, no hi estem d' acord i aquest és un tema que ens sembla vergonyós.

Nosaltres, torno a dir, volem primar abans de tot el córrer. No volem presumir de tenir rècord de participació quan sabem que uns 100 ó 200 inscrits han fet la nostra cursa caminant, a vegades ni l' han fet i només venen a recollir la bossa d' obsequis (i per culpa d' aquests, potser s' ha quedat gent sense córrer). Ens estimem més que tothom que vingui participi a la cursa, gaudeixi del recorregut que hem preparat amb molta cura, que els millors tinguin el seu premi (hi ha més de 60 trofeus), que tothom recuperi forces amb el seu entrepà de botifarra i la seva beguda. Que no falti aigua als avituallaments, que estiguin els quilòmetres marcats, etc. A més a més, també aquest any pensant en donar encara més detalls de qualitat hem volgut posar control de temps als km 5 i 10 per tal de tenir els temps parcials. Tot això pensant en vosaltres, els corredors.

10km de Sant Quirze del Vallés:08/05/11

2011-05-10T14:22:00.000+02:00

El passat diumenge vaig disputar la cursa que organitza corredors.cat en memòria de David Rovira, fill d´un matrimoni associat a qui des d´aquí envio els ànims més forts que es puguin donar. Ara fa 4 anys van perdre el seu fill i aquesta prova rendeix homenatge a n´ell des de llavors.

----

La cursa va servir per confirmar les sensacions que estic sentint últimament: em trobo bastant fort, en un gran moment de forma i molt motivat.

L´objectiu era doble:

- arribar a disputar la cursa amb una càrrega important d´entrenaments on destacava els 30kms del divendres per carretera de les Aigües a bon ritme.

- acabar en sub 40 el 10mil. El circuit és exigent, bastant exigen i les marques dels primers així ho corroborem.

Tots dos es van assolir. Al final: 39m31s per a una 24a posició d 500 arribats i amb un "jag-atack final response" molt intens ;)

----

El circuit té 5kms i donem dues voltes -l´organització inclou també un 5mil no competitiu- i en un terreny trenca-cames, has de saber regular bé en tot moment o pots pagar molt car un esforç innecessari inicial.

Em vaig situar amb l´amic Jordi -curat- que feia de llebre de sub40 amb l´idea de donar-li un cop de mà. De bon principi, es va formar una grupeta bastant compacta, de no massa unitats, on vaig començar a rodar amb l´amic Ivanko. El "pájaro" està més fort que mai. Anavem parlant, fent broma i ens vam anar distanciant uns metres de grup. En tot moment veia al Jordi i tot semblava sota control. Per uns moments em quedo sol i tinc tentacions de tirar endavant per a exprimir les bones cames que semblava tenir però un "amago" de rampa als isquios en pujar una costa em van fer dessistir. Paciència, passar pel 1r 5mil i veure-les venir en la 2a volta. Passo la 1a volta en 19:50 -aprox- i ara sí que decideixo tirar una mica mes fort i em quedo sol.

La famosa "terra-de-ningú" em va acompanyar durant 2kms i escaig mentre de fons sentia veus de l´Ivanko que anava animant. Quan corres, hi ha una sensació que de vegades notes i és sentir com arriba la "caballeria" per darrera. Passa a passa, notes com s´aproxima un grup, sents el trepitjar, els bufits... sents q perds la distància guanyada. Llavors et preguntes si val la pena continuar aquella lluita sol o deixar-se absorvir pel grup. Buscar aixopluc i recuperar al.lè i forces en l´anonimat de la massa que t´acaba d´engullir i que no et voldrà res a canvi - però tampoc demanarà perdó- no és mala opció. Però aquell dia vaig triar la cara b, el continuar sol fins que en donar la volta a un gir de 360º veig que el Jordi no hi és i que ara l´Ivan porta la banderola que marca llebre sub-40. Canvi de plans, m´agrupo i fins a meta donant un cop de mà a l´ivan en la seva tasca i a la resta de corredors -pocs però molt lluitadors- amb l´objectiu d´anar animant mentre clavem els parcials. Una nova volta a les sensacions de cursa- disfruto molt fent de llebre- fins que a falta de 800m aprox. pregunto si algú vol saltar per retallar uns segons. Ningú contesta -les forces anaven justetes- pèro a l´última corba salta un corredor de blau. Dubto un moment però en veure com el grup està magistralment portat em dic: "jag-atack!".

Amb un sprint final preciós i molt lluitat -acabant a 3:30min/km- creuo la meta.

Com es diu de vegades, més feliç que un gínjol!

Un gran dia, una gran setmana... que duri!

salut i molta bici!

Cursa Nocturna (1okm) hospitalet de Llobregat 2011..

2011-05-04T17:41:00.000+02:00

(foto: web de la cursa)

Diumenge passat vaig participar en la 2a edició d´aquest 10mil.

Una cursa nocturna molt ràpida tot i que ha crescut massa d´un any per l áltre amb tot el que això comporta (no és fàcil augmentar en un 140% la participació). Una carrera amb molts aspectes positius -fideuà, borsa del corredor, traçat, ambient...- i on a més a més aquest any vaig sofrir la desaparació/recuperació de la meva estimada bici de ferro colat "Decartón". No es pot arribar amb el temps just a les curses, després passa el que passa.

Respecte a la cursa, surto a la prova de 5km (?) tot i que estic segur que em vaig inscriure a la de 10. Tampoc em preocupa massa, volia córrer amb dorsal i disfrutar-la. Si al final ha hagut algun malentès, ja el solucionaré- Al final: 39m:30seg per a un 10 mil on em vaig passar 5kms esquivant gent i anant a accelerons i un segon 5mil on ja vaig soltar cames i córrer en 19minuts.

salut i kms i correcats (diumenge, els 10km de Sant Quirze).

Visiteta al traumatòleg.

2011-04-29T16:13:00.000+02:00

L´altre dia vaig visitar al trauma per a veure què faig amb els nòduls de la fascia plantar i la molèstia del genoll. El 1r serà costós i el 2n no era massa important. Vaig sortir motivat. Tornaré a fer recuperació amb el fisio del tema dels peus i a veure si aguntamem amb un mínim de dignitat i poc dolor fins juliol.
De moment, a entrenar i entrenar. Molta bici, mirar de remar al pantà, mar i/o riu i córrer poc o molt poc. Noves plantilles i a tirar endavant amb energies renovades.

Salut i kms!

Un tros de fang...

2011-04-27T02:05:00.002+02:00

Aquest any no havia fet escrit de la "setmana de l´amor" com altres anys quan arribava Sant Jordi. He de dir, que les peticions per a que el fes han estat escasses, millor dit, nul.les del tot i que tot i tenir algun que altre escrit, no he estat animat per a publicar-los. Si el video va matar l´estrella de la ràdio, les xarxes socials assassinaran en silenci i crueltat la blogosfera.

----

L´altre dia, vaig veure aquest video clip dels Mishima i em va encantar i transportar a vivències passades que en el fons versaven sobre l´amor també.

"Tu no saps com em fas sentir, com un ninot fora la caixa tan petit i insignificant, a les teves mans un tros de fang.

Tu no saps com em fas sentir, com un idiota que compta el temps perdut entre un "ja ens veurem" i un "avui no puc"."

----

Sempre he sentit atracció per la Flora Saura.

Des de fa anys, he pensat que, quan erem menuts, ella estiuejava per algun poble proper al meu -Sant Rafel del Riu potser?- i que la seva cara em sonava "d´algo". La tenia vista, d´això n´estic segur. Probablement, té una germana i s´assemblen i tot. Tal vegada, estic completament equivocat... o encertat, ja sortiré de dubtes algun dia.

De fet, m´és igual i vull pensar que sí, que estic en el cert i que al ball del poble la vaig veure unes Festes Majors i que em va mirar però jo... jo era transparent llavors.

Parlo de fa 20 anys quan, com deia el poeta del poble Sec, tot just despertàvem de la son dels infants i a base d´hormones (en mode "rienda suelta") i visites al riu en colles mixtes, senzillament, erem feliços. Temps on les amistats eren fermes i es forjaven els fonaments del "per sempre"en moltes d´elles. On entens el perquè, amb el pas del temps, arribes a estimar de manera incondicional als teus veritables amics.

I passades dues dècades, em pregunto que seria ara de tot allò. Si haguès establert conversa, encentat una amistat i mantiguda fins.... avui? fins 5 minuts després? I si no fos ella i es diguès Gertrudis i fos de Calanda, com els préssecs? I si fos jo l´estàtua i em besés així? Deixaria de ser invisible?

Sempre he sentit atracció per la Gertrudis.

Calanda és preciosa.

3 solteros y un biberón... corrent per la Carretera de les Aigües.

2011-04-21T20:59:00.000+02:00

Sensacional, original i a ritme ràpid l´entrenament fet ahir per collserola.

Aprofitant que l´amic Pau ha canviat el carret biplaça -per a córrer/anar amb bici amb criatura- per un monoplaça de competició (marca Croozer també), vam decidir sortir a testejar-lo per la Carretera de les Aigües (CdlA).

Un entrenament atípic però a molt bon ritme (el 10mil ens va sortir en menys de 45 minuts) i on es va demostrar que quan un està en forma, tan hi fa si estira un carret com un trailer, s´està com un bou i punt.

Així doncs, amb un amic de Pau a qui vaig conèixer ahir -el Coque- i que aviat serà sub3h en marató, vam recórrer els 5km d´anada i els de tornada sortint des del pla dels maduixers. A destacar, i molt, les cares de la gent quan ens creuavem i ens veien amb el carret. I per sobre de tot, ressaltar les 3 mosses que van acompanyar-mos breument amb bici i amb qui vam establir una conversa més o menys així:

- (elles) qué padrazo! mira que bien q va el niño en el carrito.

- (nosaltres) padrazo no, somos 3 solteros y un biberón.

- (elles) jijiji,jajaj...no me lo creo.

i van canviar de ritme i ens van deixar enrera amb una "sonriseta" còmplice´.

(Moraleja: si voleu ligar, a luz de gas no cal anar. Criatura, carrito i CdlA. )

Ara bé, nosaltres som uns tios seriosos i vam continuar amb l´entrenament parlat i gaudint de veure-li la careta al Guillem que des de dins del carret, com un rei, mirava Barcelona als seus peus (i rodetes) i s´ho estava passan pipa.

Un dia profitós, com pocs

Salut, criatures i amor paterno-filial :)

el llibre que em compraré aquest Sant Jordi.

2011-04-20T11:41:00.000+02:00

Desprès de veure el programa "L´hora del lector" d´ahir, ja tinc clar el llibre que em compraré:

salut i lectura...ja arriba la setmana de l´amor (3a edició).

368 páginas
14,0 x 21,3 cm
RUSTICA
Precio
20 €
Referencia
OMAC161
ISBN
9788482649665
Género
NOVELA
Sello Editorial / Colección
LA MAGRANA
LES ALES ESTESES
Fecha de publicación
13/01/2011

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA
MARTA ROJALS

Sinopsis

Com cada any per Tots Sants, l'Èlia de cal Pedró torna al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la parella l'acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d'arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l'exili universitari i laboral, l'Èlia s'adona que amb l'edat s'hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta,

pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes. Narrada amb una successió de pinzellades breus, Primavera, estiu, etcètera és una tragicomèdia amb un fort component generacional i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l'Ebre. Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l'amor, l'amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.

Otros libros del autor

Marató de la Fageda, 2a edició

2011-04-16T18:48:00.001+02:00

Doncs sí, ja és a punt de donar-se la sortida a la 2a edició de la Marató de la Fageda i la 3a Marxa Pujada a Pallerols.

La prova és disputa al meu poble, La Sénia i aquest any he pogut involucrar-me una mica més en tot el que implica l´organització d´un esdeveniment així. Sols quedar felicitar a tots i cadascún dels membres del Trail Cer La Sénia així com als membres del centre excursionista i voluntaris per la tasca feta així com agraïr la´ajuda dels patrocinadors. Realment, sols estant dins, en major o menor implicació, un s´adona del complicat i el munt de mal de caps que comporta organitzar una cursa d´aquestes característiques (i crec que TOTES les curses deuen comportar el mateix).

Aquí el link:

http://www.maratolafageda.cat/

inscripcions tancades amb 400 participants entre la marxa i la marató.

Serà un gran dia, un recorregut espectacular i una entitat volcada en l´esdeveniment.

Ànims a tots!

Cursa de Bombers 10/04/2011.

2011-04-11T19:06:00.000+02:00

Aquest diumenge vaig disputar per 8a vegada la Cursa de Bombers.

És l´única prova que he disputat sempre des de que vaig començar a córrer curses un, llunyà ja, any 2004. És una carrera molt especial per a mi. L´he vist crèixer en quantitat i qualitat i ha plasmat la meva millora (o estancament segons es miri) com a corredor d´asfalt. Antigament, cada edició millorava en dos minuts la marca fins que la lògica matemàtica i la genètica van fer d´aquesta una tasca impossible.

La setmana no havia estat massa profitosa,de fet, feia 8 dies que no entrenava. Una operació per extreure´m un queixal i em possesssin uns implants dentals juntament a la recuperació post-celebració de l´aniversari m´havien deixat sota mínims d´energia. El cirujià em va recomanar que no hi participès ja que amb la medicació (antibiòtic) més els punts i la ferida no era massa aconsellable. Però clar, amb els antecedents del que significa aquesta prova, a les 10:00 estava a la sortida. Això sí, amb seny i essent conscient de que no forçaria al màxim i per això sols hi ha una solució: fer de llebre d´algú.

L´objectiu va ser doncs ajudar al Sergi -i ja en van unes quantes :)- a millorar la seva MMP (millor marca personal) en la distància i per a n´això calia córrer per sota dels 39 minuts. Les condicions -sortida a 25ºC! i multitudinària participació- ja van marcar l´esdevenir de la cursa i al final vam haver d´acceptar que uns meritoris 40m30segons era una gran marca donades les circumstàncies. Es tornarà a intentar i s´aconseguirà, n´estic convençut.

No va ser ni molt menys un passeig per mi ja que em notava extrany - per l´antibiòtic més calor¿?- i amb el pols un pèl massa alt. Ara bé, em sentia molt lleuger i realment, va ser una llàstima no haver pogut preparar aquest 10mil com es mereixia. Com diria un amic meu: " tenia el cos quijotero!"jejeje.

Per concloure, una curiositat numèrica: el meu número favorit és el 8. Aquest any he disputat la 8a marató, per 8è cop a Bombers i la posició final ha estat la... 888! de 17700 arribats. El destí? Què em sé jo però mira, mñ ha fet gràcia aquesta coincidència.

Salut i no més molèsties si es possible.

La Sénia, un paratge per descobrir.

2011-04-08T17:19:00.000+02:00

Com diria Bruce Springsteen, "this is my hometown":

La Sénia, un paratge per descobrir from l-anou on Vimeo.

Salut i turisme, Visca La Sénia!

Sebas a Sables

2011-04-07T21:37:00.000+02:00

L´amic Sebas Guim està disputant la marató de Sables.

http://www.darbaroud.com/

Un somni que vam parlar de gaudir i patir junts i que per motius diversos (en forma d´hipoteques i Barça-Madrid) no va ser possible.

A dia d´avui, està disfrutant del dia de descans. Més que merescut, de moment es troba el 42è de la general i ja ha passat la temida ultra de 82km. Li queda poc, i ja tinc ganes de que torni per que expliqui la seva experiència.

De moment, està escribint a runners.es:

http://runners.es/maraton-de-sables-el-sueno-en-el-horizonte-se-va-acercando

i tambè el seu blog (quan torni)_

http://tornaracorrer.blogspot.com/

Ànims Sebas, ja ho tens a tocar de la mà. I tal com vas fer en el passat quan volia debutar en la marató, espero que em puguis assessorar per a quan pugui encarar un repte com el que tu estàs duent a terme aquesta setmana.

Guanyarem la meta!!!

Paradet uns dies.

2011-04-06T19:29:00.000+02:00

Ja fa dies que arrastro molèsties al genoll esquerra. Això juntament al fet de que he hagut de passar pel quiròfan per a una cirugia bucal (res greu, un queixal que no volia sortir pel procediment habitual i he aprofitat per a posar-me uns implants) fa que estigui sense entrenar uns dies.
A dia d´avui, no sé si podré anar a la cursa de bombers (el cirugià em va dir que no).
Tinc la cara imflada com un globus però passarà ràpid (espero) i que el del genoll no sigui res greu (això ho desitjo).

salut,. salut i salut!

Major d´edat (2 cops).

2011-04-02T20:17:00.000+02:00

Doncs sí, avui 2 d´abril de 2011 ja sóc major d´edat per segon cop: 18+18 = 36.

36 anyets i ho he pogut celebrar ab una de les facetes de la meva vida que més m´agrada i m´omple: disputant una cursa.

Ha estat Medijocs, a Sant Cugat i he disfrutat de manera agònica com sempre en aquesta cursa. Continuem corrent ràpid tot i que una molèstia al genoll esquerra em tè una mica preocupat. Allà he tingut la sort de trobar-me el Laure que s´ha proclamat campiò de la cursa de metges i odontòlegs igual que el seu fill en la categoria infantil. Ja ho diuen ja allò de que:" de casta le viene al galgo".

Felicitats als dos atletes.

i aquesta nit, a darlo todo. Continuamos para bingo :)

salut i cava!

Si volen fer vaga els futbolistes, proposo aquest partit.

2011-03-31T01:21:00.000+02:00

Si volen fer vaga els futbolistes, proposo aquest partit.
No sé si en prime-time o no però seria tot un esdeveniment:
(com sempre en l´edició del blog aquest, millor clickar i ampliar)

que bons eren els Monty Pyton!

Salut i humor.

PD:
i ja posats, posem-ne un altre. Ara que a Espanya el nivell d´anglès és bastan baix segons la U.E, qui sap, igual algú acaba de director d´alguna televisió (si no ho és ja).

Mitja de Montornès 27/03/2011

2011-03-28T18:26:00.000+02:00

Ahir vaig disputar la mitja marató de Montornès-Montmeló-Vilanova-La Roca.
L´objectiu era rodar ja per sota de 4min/km i així va ser. Finalitzant amb un temps de 1h23m41seg de temps real i una meritòria 107a posició final de 2445 arribats.
Molt satisfet per veure que els entrenaments ja donen els resultats buscats i motivat per a propers reptes.

Enllaç al vídeo de la cursa.
Arribada dels dos primers -a partir del minut 7-. Espectacular duel!

Salut i a apretar les dents en els sprints finals :)

30 llibres....

2011-03-19T20:54:00.003+01:00

Aquest es el repte, llegir 30 llibres l'any.

de qualsevol autor i tematica, s'accepten suggerencies.

salut i lectura!

Crònica Marató de Barcelona 06/03/2011 - la cursa

2011-03-11T17:51:00.013+01:00

Johan Cruyff: " Per rendir necessites estímuls. Sense estímuls no hi ha esforç i sense esforç no hi ha rendiment"

Som a diumenge 6 de març del 2011. Gairebé 15mil corredors i un objectiu comú: la marató.

En els 42,2 km de la cursa tots som personatges secundaris, l´absoluta protagonista és ella. Encarregada de passar-te factura si falla algun dels petits detalls que necessites per a que tinguis "el dia".

Lligant amb el 1r escrit, la situació és la següent:

- al Sergi Morera no l´he trobat. Sé que avui ha d´arriscar i probablement intenti ser més ambiciós i no es conformi amb un 3h28min-29 min. Ho pot aconseguir, si en cursa ens trobem i puc, l´ajudo.

- "barrufet jag" es troba envoltat de 3 torres atlètiques. A la foto de sota, apareix el Jordi Vilardaga, el Frank -a qui no coneixia i va ser un plaer- i l´Óscar. Per ordre, porten camiseta verda "fosforito", al costat un de negre sense mànigues i darrera un de vermell. Al mig incrustrat, vaig jo. Avui si fa vent no podré tapar massa que digue´m.

- també s´ha unit un altre corredors, el Sergi. Quan més serem, més riurem.

(1r km, passada Pl.Espanya. En formació però un pèl ràpid).

Els instants previs a una sortida de marató s´han de viure des de dins per entendre´ls com cal. Les cares reflecteixen tot el que cada corredor sent dins seu: alguns que van a fer marca, els que volen gaudir, els debutants, els experiemtats... es respira un quelcom en l´atmòsfera especial.

Els meus pensaments i estratègia de cursa els tinc clars: llebre de l´Óscar i gaudir si puc. En cap moment em plantejo no acabar-la tot i que els dubtes sobre el rendiment més enllà del km30 són palesos en aquest batibull previ de sensacions. És la 1a vegada que encaro la distància sense haver demanat festa el dia abans (treballo de nit) i sobretot, sense una preparació específica per la prova. Ara bé, em dóna la sensació de que com diem els corredors: "avui, tinc bones cames".

La sortida s´organitza per calaixos. Un 1r compratiment per als que volen acabar per sota de les 3h i així un 2n per a 3h-3h:30min i successivament. Ens trobem on ens pertoca. M´aproximo per a desitjar sort als amics Dani i Ivan (van a per un sub 2h50) i els trobo al davant de tot. Ens alegrem i es nota la diferència d´objectiu entre el seu i el meu. Parlem del futur: aviat disputarem una marató els 3 i serà amb un repte molt ambiciós. És el futur, però va bé pensar en ell des de ja mateix.

En uns segons, la sortida. Ja hi som!Realment és espectacular. Barqueta en formació i encarem Sants direcció Camp Nou. La roda ja gira. Ho farà duran una bona estona.

(aquí encara feiem bona cara :)

- LA 1A MITJA.

Els maratonians, com tot col.lectiu, tenim una mateixa "jerga". En la marató solem parlar de "doblar". S´entèn com intentar dur a terme la 1a mitja marató i els 2ns 21,1km amb el mateix parcial. És adir, si vols fer 3h, s´intentaria de la següent manera: 1h29mXXseg + 1h29minXXseg. Si la 2a part és una mica més ràpida que la 1a, és senyal d´èxit gairebé segur. També és comú acceptar el fet que la cursa comença a partir del km30, allà és l ´hora de la veritat. Apareix la paraula "mur" sovint. En un determinat moment, el cos falla. No entraré a descriure tot això però sé que molts del que llegeixen el blog no corren. Una mica d´informació aclaridora no va malament mai.

---

En la cursa de Barcelona, la idea era passar la 1a mitja en 1h43 llarg - 1h44. Tot i ser la part més dura de perfil, volia agafar uns segons de marge per a que l´Óscar puguès baixar de les 3h29min30seg. Els 1rs kms estan sortint massa ràpid. Intento parar una mica el grup però no és fàcil. Aquí faig una errada com a llebre. Tal vegada, va passar una mica de factura al final.

Les milles van caient -bon detall de l´organització senyalar en kms i milles, senyal del que vol esdevenir la cursa- i arribem al Camp Nou. Encarem la baixada per la Diagonal. Un parell de bucles i ens presentem a Plaça Espanya de nou (12è km). L´animació en certs punts és brutal. El ritme l´adeqüat i les cames i el pols amb sensacions excel.lents. Som-hi, passeig de Gràcia i la Sagrada Família espera. A 5minuts/km encarem la meridiana per passar la mitja. Aquí perdem el Frank, Sergi i Jordi que han accelerat una mica. Miro a l´Óscar, un km amb calma i paciència. La cursa arriba als moments claus. Em sorprenc del baix que tinc el pols. Arribada l´1h30m em prenc una mica de gel energètic. Ja que avui puc, aprofito i faré alguna prova d´alimentació en cursa. Cada 1/2 h una mica de gel cafeïnat i a veure què tal funciona l´invent.

Em giro, no m´agrada massa la cara de l´Óscar. Abans del pont de Calatrava recuperem al Jordi. L´informo de la situació, tocarà lluitar.

(amb l´Óscar. Sempre amb un somriure! quin crack!)

Al km 20 i poc he hagut de parar a fer un riu. Em mosqueja una mica, senyal de que últimament no hidrato adeqüadament abans de l´inici de la cursa (ja em va passar a New York) i a més a més implica un sobreesforç per re-enganxar amb el parell de companys.

- La 2A MITJA.

La cursa arriba a la zona de Glòries -kms del 25 al 30-. L´hora de la veritat. No acabo de veure fi del tot a l´Óscar. Ja fa estona que estic fent càlculs mentals sobre ritmes, si afluixem quin marge tenim, on recuperar, on apretar si es pot... sobre el km 29, la barqueta para de cop. El jordi i jo ens quedem amb ell, ha començat a caminar i diu que no pot, el cos no li va. L´animem entre els dos i apareix l´Anna -una bona amiga i maratoniana que estava allà esperant uns companys. Li demano un gel però no pot, estan compromesos. És normal, haguès estat una put**a per al seu amic. L´Óscar es refà, tornem a rodar. Treball de coco: "ànims, estem dintre de temps. Pren un gel i amb l´efecte arribem!". Sembla que és així. Doblem Diagonal Mar, el vaixell para de nou. No pinta bé. Ens repeteix el missatge però ara afegeix: "tireu, tireu, agafo el metro."Entre el Jordi i jo el convencem de nou, passem de caminar a córrer. S´han perdut uns segons (minuts potser) molt valuosos però desitjant que faci efecte el gel, arranquem. Sembla que sí, però serà que no. Una 3a parada, ja definitiva. El Jordi em diu amb molt bon criteri: "No insistim més. El rallarem". És cert. Ens despedim animant a Óscar.

Queda un 10mil. Serà especial. Serà molt ràpid.

(alguns volen, són cracks. Clemente Alonso i Marcel Zamora)

Som al litoral, fa solet i una mica de calor i tot. De la barqueta original quedem el Jordi Vilardaga i jo. Em diu que va ja justet, que si vull tirar, que tiri. Li dic que anem junts fins al 32 (o 33, no recordo exactament) i que depenen com es trobi, ja tiraré. Arribats al punt kilòmtric em diu: "ves Jordi, ens veiem a meta".

Així ho faig.

(alguns van una miqueta menys ràpid. Uns cracks també: els germans Leal, Carlos i Jesús. Sempre ens saludem en cursa. La seva samarreta és tot un clàssic ja ;)

Les sensacions que vaig tenir d´aquí al final de la cursa les recordaré sempre. Les cames volaven. Van començar un progressiu de 10kms a ritme inicial de 4min:20 i poc s segons per km i acabant al voltant de 4 pelat en arribar a meta (c/Sepúlveda inclòs). Vaig avançar centenars de corredors -a prop del mil.ler- i en cap moment defallia. Esquivava altres corredors, tocava frenar en sec i tot en alguns moments. Serpejant, arribo a la catedral. Allà esperava l´avituallament correcat. Brutal! Sento veus però identifico a poca gent. Vaig ràpid, molt ràpid. Via Laietana, Rambles, Colon, paral.lel... ni el temut paral.lel i el seu desnivell castigador pot amb mi. Em recorda a la marató de New York i com la vaig córrer. Mercat de Sant Antoni, c/Sepúlveda... l´arribada a prop. Encara amb forces per saludar amics i agrair als animadors -què gran és la marató de Barcelona!-ja ensumo Plaça Espanya.

Un arc.

Una esprintada final marca de la casa.

Un saltiroó i tot aquest cop. Una miradeta al cel.

Una marató més acabada.

Un instant felíç.

El 6 de març sempre havia estat especial i sempre ho serà.

(km 41. Oscarjet, l´any vinent espero q no em tiris cap foto, serà senyal que estàs corrent la marató ;)

El temps final: 3h23m24seg. La pitjor marca que tinc en marató però una de les que més he disfrutat. Es poden treure conclusions però ja ho faré en un altre escrit.

Ah, tots van finalitzar la cursa! alguns amb marca personal i tot. El jordi: 3h36, el Sergi en 3h31. El Sergi Morera amb millor marca: 3h29m02. El Frank en 3h28:26 i l´Óscar en unes molt meritòries 3h43. Enhorabona! Una gran cloenda.

Aquesta marató va dedicada per a tots els intengrants del Trail C.E.R i en especial per a Antonio Mestre "Torreta" desitjant que se recupere pronte de la lesió i torne a impartir "magisteri" atlètic com sempre ha fet.

Crònica Marató de Barcelona 06/03/2011

2011-03-09T13:12:00.010+01:00

El passat 6 de març vaig disputar per 4a vegada la marató de Barcelona. Comptabilitzant les dues dels ironmans, ja és la 9a vegada que finalitzo els 42,2km de la mítica distància (4 cops a Barcelona, Donosti, Rotterdam, New York, Zurich i Klagenfurt). Aquest detall és important ja que d´haver estat d´una altra manera, no haguès participat.

L´experiència és un grau i en marató, grau i mig. Sempre - millor dit: SEMPRE, en majúscules- s´ha de tenir respecte per la marató. Por no, respecte sí i tot i essent conscient de que la preparació per la mateixa no havia estat l´apropiada, el dia 6 estava a la línia de sortida i molt il.lusionat.

Les diverses lesions i problemes que he arrastrat els últims mesos van fer que no veiés factible la preparació de la cursa barcelonina. Tot i que assumit que trigaré encara una mica -si és que ho aconsegueixo- a millorar la meva millor marca personal (2h49m40s). En acabar la marató de New York i començar la recuperació de les fascitis plantars i veient la millora... paulatinament pel meu cap passava la idea: per què no córrer la marató?

(Als 15 minuts, de la comunitat runner no queda ni l ´apuntador a la sortida)

Llavors, una trucada d´última hora, un dorsal, una motivació, un objectiu definit i una il.lusió renovada per gaudir de la prova amb molts i grans amics i en un dia i entorn privilegiat em va fer decidir: a córrer!

Quan el virus de la marató ha entrat dins teu, els seus efectes duren per sempre.

Barcelona esperava amb un dia radiant i les meves cames tenien forces. Com diuen al poble: " a les 8:00, al puesto".

(Simbolisme molt nostrat)

S´han d´anar responent a preguntes que han sorgit:

1.- Per què participar?

Oferir-me de llebre de 2 amics- Sergi i Óscar- n´era el motiu. Gaudir del dia també, en la seva companyia i la del bon amic Jordi Vilardaga. Provar-me si era capaç?per suposat. Serviria d´entrenament de "coco" per a reptes futurs -com sempre diem: entreno ironman- o avui dia, entreno per al "llop". Tambè seria una manera de celebrar un dia especial com és el 6 de març en la meva vida tal com es mereix.

2.- Temps buscat?

Óscar i Sergi volien fer marca personal. Idea original: 3h28m-3h29min i poc. Si es trobaven millor, a donar-ho tot i baixar encara més la seva MMP.

(Ambientàs abans i a l´arribada)

Així doncs, després d´haver dormit molt poc i d´una setmana prèvia d´entrenaments que no podem dir haguès estat la millor per a encarar una marató, a les 8:30 estava a 12 segons de distància de l´arc de sortida.

Un parell de gels energètics a la butxaca, unes malles, mitjons i les vambes "de la sort" junt amb la samarreta del Trail C.E.R senienc i un xip cordat al turmell ("full equiped" vaja) serien els meus companys materials en les properes 3 hores i no sé quants minuts següents. Al voltant, gent que comparteix la mateixa afició (obsessió segons es vegi) i jo ben escortat per unes torres humanes en molts aspectes -semblo un barrufet al costat del Jordi i Óscar-. Neguitosos en la justa manera per sentir el tret.

Amb uns minuts de decalatge per motius extra-esportius, comencem a córrer. Els principis, són bonics, com en tota relació.

(Arribats a aquest punt, millor fer una pausa. Aprofitant que passem de mode "caminar/dempeus" a mode "córrer" és un bon moment per a realitzar una parada. Si la crònica s´allarga, fa pal de llegir. Ho reconec :)

Demà, la continuació amb la narració de la cursa des de dins. )

Creuant la meta (dedicat a tots els maratonians)

2011-03-03T12:13:00.001+01:00

Dedicat a tots els maratonians que creuaran la meta de la marató de Barcelona i per als que ho han fet en qualsevol altra edició o marató del món... Tots ells, parlen (m) el mateix idioma.

jag75

Girant per plaça Espanya, encares l´Avinguda de Maria Cristina.

Als fons les fonts. Tu sols veus un arc amb una referència de temps que per a tu esdevindrà eterna.

Ho tens a tocar de la mà, a una fracció de capritxòs kilòmetre anglès. Mentre salivejes, consultes el crono per últim cop.

Busques amb la mirada a qui més t´estimes d´aquest món i és allà a la vora. O en els teus pensaments. Sempre han estat amb tu. La marató et demostra qui no et fallarà mai.

Amb l´objectiu previ assolit o no, mires de estar a l´alçada.

S´ho mereixen, no creus?.

Sol o envoltat d´una multitud, encares aquests metres finals.

Sents, reconeixes veus enmig d´uns crits ensordidors que t´aporten una energia que dubtes puguis tenir realment.

Moltes respostes prenen sentit. Ets allà a punt de creuar.

No és una cursa més,

tornes a ser,

o ets des de ja...

MARATONIÀ!

Fotos de la cursa de Sant Boi.

2011-03-02T20:59:00.004+01:00

Gràcies a dos companys de corredors.cat -Sancho i Julio Pulido- he pogut trobar aquestes fotos de la cursa.

molt agraït. Un dorsal tan bonic que portava...

Pedalant com els pros...

2011-03-01T13:01:00.003+01:00

Ja diuen ja, una imatge val més que mil paraules. I si és a super slow motion, multiplica per 10 el seu valor.

M´agradaria tenir aquest estil i eficiència de pedalada. I ja posats, si puguès comprar-me alguna de les bicis, seria la repera:

Salut i Hawai, més exactament, kona.

Cursa popular Vila De Sant Boi - 27/02/2011

2011-02-28T11:53:00.009+01:00

Ahir diumenge vaig disputar per 2a vegada un 10 mil a Sant Boi.

La cursa ha canviat de recorregut i particularment, m´ha agradat la variant. Et permet passar pel parc sanitari de Sant Joan de déu -el psiquiàtric per a entendre´ns-. No és el més habitual del món que pacients i cuidadors et puguin animar a meitat carrera. Aquest fet juntament a la bellesa del nou traçat, la gran animació que aportava la música en directe -una banda musical i diferents grups de batukada- fa que la duresa de la prova sigui més fàcil de portar ja que la cursa és dura, dura com pocs 10mils d´asfalt. Una mostra del que dic, veure les classificacions:

http://www.atletisme.cat/classificacions/santboi/res2011g.htm

Ha estat el 1r cop que tinc de dorsal el número... 42!. Serà un senyal per al diumenge vinent?

La cursa l´encarava amb l´objectiu de baixar dels 40 minuts i culminar uns 7 dies en els que he tornat a entrenar la part pedestre com feia temps que no ho feia -sèries de 1000 entre 4i 3:30min/km saben a glòria a dia d´avui-.

Així ha estat: 39 min 15 seg per a una meritòria 59a posició de 1300 arribats i corrent de manera intel.ligent sabedor de que el circuit és duríssim i una mala gestió de les forces als primers kilòmetres et pot passar factura en la 2a part (i aquesta podia pujar a molts "cuartos"). Amb unes polsacions elevades per l´esforç, he anat avançant posicions durant la prova i acabant amb un sprint per avançar la 2a dona en la pista d´atletisme -m´encanta acabar sobre aquesta superfície les curses- que em deixa molt satisfet.

Des d´aquí, felicitar a tots els organitzadors i voluntaris de la prova, pocs aspectes negatius puc dir i molts de positius en una cursa que procuraré disputar molts més anys.

Salut i dies de vent, fred, calor... el temps és boig i avant.

3 Anys...

2011-02-27T21:42:00.002+01:00

Avui ja fa tres anys.

Disputant la cursa d Sant Boi, he pensat molt en tu.
Et trobo a faltar brother. I molt.

quan bufa el vent...

2011-02-26T18:11:00.002+01:00

Quan de vegades sento a la gent de Barcelona comentar que fa vent, sempre penso que no saben el què és realment fer vent.

La gent del sud de Catalunya ho coneixem prou bé. Al meu poble, sempre ho he viscut/patit -segons la intensitat- i com a mostra:

La natació i el menda.

2011-02-21T16:47:00.002+01:00

La natació i jo no som massa amics, sempre ho dic.

Ahir, més fatxenda que mai -depil.ladet com toca, tritraje, ulleres i casquet de bany- encaro la recta de tribuna cap a la piscina del gym amb il.lusió renovada i ganes de tornar a nadar. Per cert, feia segles que no ho em "remullava"... una afirmació més del poc que m´agrada la disciplina.

Saludo a la nova socorrista -molt amable ella- i segur que pensa: "pinta de triatleta el pájaro, vaig a veure com nada". Arribats en aquest punt del relat dels fets, val a dir que és normal que ho pensès ja que a la piscina un diumenge a les 15:00 erem, ella inclosa,.... dos!

Així que, després de la dutxeta, al "agua patos". I mai millor dit, la destresa que tinc en el medi s´ajusta tant a la sentència del refranyer popular. Uns metrets d´escalfament i miro el crono: sorpresa: estic nadant a 2min/100m, tota una fita per a mi. M´animo a mi mateix mentalment quan al cap de pocs minuts començo a notar una molèstia a l´hombro dret. Gradualment, va en augment fins al punt que he de parar i després de diversos intents de nou... abandonar.

La socorrista m´ha vist i en veure´m marxar em pregunta què m´ha passat -hi ha feeling i avant- i li explico el succeït. Em diu que millori i que em cuidi -error, quan et diuen "cuida´t", el feeling salta per la finestra- i miro d´anar a córrer una estoneta. Res de res, tocarà visita al metge i punt.

Després de fer servir els serveis de la mútua del Dir (Fiatc per a ser clars) he de felicitar a la cadena dels gimnasos i al sevei mèdic per l´atenció donada. Sempre ens queixem del dolent i de tant en tant, estaria bé fer públic allò que es dur a terme de manera eficient. Tot i que ser diumenge i que jugui el Barça fa que l´atenció sigui molt millor que altres contextes.

Diagnòstic? Problema al tendó i a fer repòs i pendre antiimflamatoris. Res greu, variarem els entrenament i a continuar endavant.

Salut -sembla que poca últimament- i voltarens.

Bienvenidos a...

2011-02-17T09:09:00.002+01:00

La re(p)úbica independiente de tu pueblo...

.
.
.
.
.

En conec a molts que guanyarien les eleccions per mèrits propis jejeje.

Una mica d´humor mai fa mal.
Salut i rises

Companys lesionats.

2011-02-16T08:30:00.003+01:00

Per a la gent que no fa esport costa d´entendre el que significa estar lesionat.

Per als que de manera més, menys o nul.lament competitiva tenim la pràctica d´algun o diversos esports com a hàbit, entenem perfectament el que això implica.

Una suau molèstia ja ens atabala, una lesió greu ho fa de manera exponencial. Si a l´"status" li sumem la impossibilitat de disputar una cursa marcada com a objectiu de la temporada, tot plegat fa que ens agobiem de manera desesperant. A més a més, molts cops a qui ens envolta, li toca rebre una petita o gran part de la cua d´aquest asteroide engorrós quan no en tenen cap culpa.

No sóc cap expert en psicològia esportiva i com gairebé tothom, en algun període més llarg o més curt de la meva vida, he estat lesionat. Per a tots aquells i aquelles que a dia d´avui estan lesionats, ànims, molts ànims. Aquesta no és l´única aportació que vull fer. No sols donant ànims un es recupera al 100%, cal tenir clar el següent: ens hem de posar "manos a la obra" des de "ja" mateix:

- desitjar per damunt de tot: RECUPERAR-SE! Que la lesió no sigui excusa de res.

- diagnòstic el més aviat possible i si és necessari, més d´un. No deixar-ho per a la setmana següent o l´altra.

- per a aquells que són sols practicant d´un esport (únicament corren, fan btt, naden...), ara és el moment de descobrir altres modalitats esportives i/o el gimnàs. Segons el grau i tipus de lesió, és hora d´adonar-se´n que amb el.líptica i natació podem mantenir-nos si estem impedits per a la pràctica amb "impacte" articular. Temps de recuperar la btt, de mirar d´apuntar-se al gimnàs, de fer programes de musculació per treballar una base muscular/articular/tendinosa futura.

- no és el "fi" de res aquesta lesió, sols un "impass" i prou.

Així doncs, sense citar noms - ja saben a qui va dirigit aquest post-, la llista és llarga, injusta i traïdora. Desitjo anar tatxant noms de la mateixa ràpidament fins a que sigui un full en blanc.

Salut i recuperacions vàries.

Mitja marató de Gavà´11

2011-02-14T21:58:00.006+01:00

(en acabar la cursa...un bon tinglado muntat)

Diumenge passat vaig disputar la mitja marató de Gavà.

Tornava als 21,1km. No havia competit des de lamitja de Terrassa i encarava amb ganes i cames renovades la distància. Havia disputat la prova 2 cops i aquest any han canviat el recorregut una mica -m´agrada molt més, tot sigui dit- però no ens podem lliurar d´algun dels kilòmetres finals en pujada i durs. A més a més, una mica de vent i calor al final van aportar un extra de duresa a la prova. Al final, un temps molt valuós per a mi a dia d´avui: 1h28m52s (4:11/km) amb un pols pels núbols i sabent patir en cursa.

La carrera la vaig empendre amb la idea d´acabar en 1h3xmin, sense més pretensions, però em notava que tenia bones cames ja de ben matí. Una organització perfecta dels calaixos de sortida va permetre trobar una barqueta en el moment oportú i no quedar-me en terra de ningú com em passa últimament. En companyia del Ferran Galcera, amb qui vaig fer amistat a la marató de New York, vam anar acumulant kms a ritme un pèl rapid al principi i perdent una mica de pistonada, lògicament, al final. Des de l´inici, amb el pols altíssim però em vaig dir a mi mateix:

- avui Giorgio, tàctica reporter de TV3 a Egipte en èpoques de revolta. És a dir, veïa que estava arriscant molt i en qualsevol moment em podria caure una somanta de palos en forma de pàjara que em podria deixar ben estobat. Al final, vaig tenir més sort -potser merescuda, potser per l´experiència acumulada- i no vaig defallir.

jag75... TV3... Gavà :)

Dos moments de la cursa especials...

- a l´inici de la cursa, es creua un pont. Entre el fantàstic dia que feia i els records...per un moment em vaig transportar de nou a la marató de New York en format "petit comitè".

- en cursa em va avançar el crack del joan Boada. Li vaig desitjar sort i em va contestar de la mateixa manera però amb un afegit: "molt bo el teu log, el segueixo". Són d´aquells detalls que et fan feliç, almenys a mi, que voleu que us digui. Una abraçada Joan des d´aquest, el teu blog també.

Resumint, vaig tornar a posar el cos al límit tot i els condicionants que arrastro els últims temps (poc descans, una mica passat de pes) i l´afegit d´un temptador sms d´origen femení -i amb l´agreujant de nocturnitat- que vaig haver de respondre amb un "no va a poder ser, cuando tengo carrera, tengo carrera". Ja veus tu, ni que fos professional però en tos aquests anys que fa que vaig a curses es poden comptar amb els dits d´una mà de treballador de "aserradeero"dels anys vint les vegades que la nit abans he sortit. Qüestió de força de voluntat.

La propera parada a Sant Boi en dues setmanes -un 10mil- ja em dirà on sóc.

Salut i compex en mode recuperación activa o similars.

Duatlons piratilles 2011 + robatoris a curses.

2011-02-11T12:14:00.005+01:00

Aquesta setmana engego de nou els duatlons "piratilles". El plantejament és senzill:

1.- Inscriure´t a una cursa (10mil, mitja, 15 kms...)

2.- Anar en bici

3.- Tornar en bici (si no la han robat).

4.- Recuperar-se.

De moment, el debut el tinc pensat fer a la mitja de Gavà que té lloc aquest diumenge. Més endavant, es repetiran alguns dels de l´any passat: Cursa de Canovelles, Parets, Sant Boi...

Si algú es vol apuntar, ja sap. Será un plaer compartir amb amics aquestes tirades.

---

Un cop més, toca denunciar el robatori en curses. Aquest cop la "desgraciada" ha estat la mitja de Granollers on molts corredors es van trobar la sorpresa de veure´s el seu cotxe amb els vidres trencats i que els hi havien robat. Val la pena fer difusió d´aquets fets per a que la gent estigui alerta i la polícia en sigui conscient. Sí, ja sé que hi ha altres opcions com ara, fer pràctiques d´arc per a matar senglars i que una fletxa disparada per error des d´un arbre pròxim al cotxe que estaven petant atravessi la cama del fill de puta. Però això és políticament incorrecte i millor no ciatar-ho.

En fi, salut, paciència i estat del benestar i la mare que el va matricular.

Per què correm?

2011-01-31T22:21:00.003+01:00

lloc: barcelona, mitja marató.

hora: 1h i 14 minuts i escaig després de les 8:45.

fotògrafa: la Cris, bona amiga i a qui felicito des d´aquí i ella ja sap el motiu :)

protes: el César i el Simon.

quan una imatge val més que mil paraules...

Mitja de Terrassa 2011.

2011-01-17T19:15:00.003+01:00

Ahir vaig disputar i disfrutar de la mitja marató de Terrassa.

Inici de temporada, retrobament amb molts amics i amigues i carrera que vaig decidir córrer a 5min/km amb algú que vulguès compartir barqueta. Per cert, increïble la gestió duta a terme des de corredors.cat i que ens permet gaudir d´una assistència de luxe abans i després de la carrera. Agrair també la col.laboració de l´entitat organitzadora de la mitja amb l´associació.

Una anècdota: aprofitant que havia de pujar a Terrassa amb el Jorju i li havia de tornar el casc aero que tenia des de fa temps vaig decidir que li donaria el diumnge. En obrir la porta del garatge de casa seva i veure un globero amb una triban del decathlon que grinyola per tot arreu i en allò al cap gairebé cau d´esquenes de la risa!. Per cert, després de 130km de bici dissabte, es casca la mitja en 1h17m! El personal, està afinant-se pel que veig(i jo que m´alegro).

.
Anècdota 2: al final som un bon grupet per a anar a 5min/km i entre ells la Rebeca, amiga del Sergi i a qui perdem en una rotonda mentre feiem... l´escalfament!!!. Entre el cachondeo de l´Oriol, krlos, Toni, Ramsés, la Mei i molts més em retreuen que vaja "pedazo" de liebre que estic fet jajajaja. Per cert, vam acabar coincidint amb ella al km5 en la temuda avinguda del Vallés i finalment vaig poder complir amb la tasca. Aquest fet va aconseguir que la cursa anès per on havia d´anar, és a dir, no forçar gaire i veure el cos -els peus bàsicament- com reaccionava.

Resumint, acumular una mica de kilometratge i gaudir de la prova. Veure satisfactòriament que no estic tan malament com en pensava i compartir moltes rises amb apassionats del córrer com jo. Poca cosa més es pot demanar. Ja vindran temps d´accelerar el ritme

Salut i queixals fora. Tocarà rèposar.

El metro de New York...

2011-01-12T11:55:00.003+01:00

El metro de New York és, per dir-ho d´alguna manera, peculiar.

No és fàcil d´entendre a la primera ni massa intuïtiu però necessari per a que la ciuta funcioni.

Els yankees, que ho tenen clar, van aprovar per llei que no tenien dret a vaga els treballadors del suburbà. Bé, millor dit, la llei Taylor de 1966 prohibia que qualsevol sindicat públic promoguès una vaga tot i que aquestes es van dur a terme pel sindicat dels treballadors del metro el 1997 i 2005. Algun dels seus líders sindicals encara està a la presó.

En la meva estada per la marató del 2010, va ser un servei que vaig utilitzar bastant -junt al caminar i els 42kms de la marató- per a descobrir la ciutat. El servie està vell, falla de tant en tant, bruteja, algun tren grinyola o et deixa sord en passar però... té el seu encant. Un encant especial. A mode d´exemple, dues vivències: un músic del metro i una improvisada "Beatles party" el dissabte a la nit.

1. - El guitarrista.

En acavar, li vaig donar algun dòlar i tot i felicitar. Un crack i no rebutjava la conversa. Perdoneu per la poerspectiva.

2.- Com imporvisar una festa un dissabte nit sota terra...

Estava que trinava ja que la nit abans de la marató, em vaig trobar amb estacions tancades de sobte, canvis de ruta i mil putadetes més que em van fer estar voltant pel metro 1 hora gairebé. Quan més indignat em sentia, em trobo això en una andana:

Salut i rodes d´acords.

Per a mi, Xavi.

2011-01-11T17:55:00.003+01:00

Se´l mereixia Xavi. Defenso aquesta opinió.

De tot el que s´ha parlat aquests dies referent al "Fifa-pilota d´or" o com es digui, em quedo amb dues reflexions:

1- Messi es el que mejor jugadas hace. Iniesta el que mejor juega, quien mejor entiende el fútbol (Lillo)

2.- dividint la temporada en 3 parts: abans del mundial, mundial i després fins desembre.

-1ra art: Xavi excel.lent, Messi excel.lent, iniesta lesionat.

- mundial: Xavi superb, iniesta ídem i Messi regular.

- 3a part: tots 3 excel.lents.

(a la tertúlia de Rac1 crec que pel màrius Carol)

Qua cadascú digui la seva i tregui les conclusions que vulgui, jo em quedo amb Xavi com a mereixedor del premi. Ara que sembava que amb el mundial ,la roja i altres èxits ja ens respectavem, es veu que no. Com diuen pel Delta de l´Ebre: "no mos afiguren i avant".

Salut i gols.

Situació econòmica actual

2011-01-06T18:31:00.002+01:00

Bartolo, com veus la situació econòmica d´Espanya a dia d´avui?

- BIENVENIDO MISTE(L ) MA(L)SHALL!

Genolls i peus..

2011-01-05T10:29:00.004+01:00

Setmana de "checking" i inici de la recuperació al fisio.

1.- Genolls:

- Després de la condropatia rotul.liana que em van diagnosticar al nov del 2006, m ´he fet uns ressonàncies dels dos genolls per a evaluar com es troben. Ja tocava. El que estava bé (el dret) continua igual i el que tenia la lesió... està molt millor!. No ha empitjorat, el àcid hial.lurònic que em van infiltrar encara està allà espongint de meravella la zona, el condrosan també ha ajudat, la musculació de cames perfecta... Bona notícia per a començar la temporada!

2.- Peus:

- Inici de les 10 sessions de fisioteràpia. He tornat al centre de Toni Bové. el tractament: magnetoteràpia, ultrasons i massatge a la zona amb estiraments. Això últim fa mal però és amb el que més noto la millora. El proper informe, en acabar gener. De moment, hi crec amb el què em fan i m´agrada com treballa el fisio assignat (tot i que probablement sigui la consulta mab més feina de tota Espanya i van de cul, tot sigui dit). No serà ràpid ni miraculós però espero poder a estar competitiu aviat. Una segona bona notícia doncs.

Això sí, l´laimentació i el pes no ho porto massa bé. No tot podia ser tan positiu i s´ha de ser realista, he de perdre 2-3 quilets en aquest gener. La clau serà tornar a entrenar com cal l´aspecte de cardio.

Aquest any, promet.

Salut i peus a punt (espero) aviat.

250 i aquesta.

2011-01-03T20:43:00.002+01:00

Doncs sí, ja van 250 entrades i amb aquesta serà una més. Gairebé 18 mil visites -que són més ja que el contador abans no el tenia- i amb ganes de canvis i de mantenir el blog.

Realment avui dia, amb les xarxes socials, tal vegada no té massa sentit tenir un blog. Tal vegada sí i almenys aixó ho entenc jo i amb aquesta predisposició continuaré. Un cop ja vaig publicar un post explicant els motius pels quals es té un blog. Encara el tinc present i continua vigent.

Encara queden vivències per compartir. Escrits per publicar. Reflexions en veu alta. Notes d´humor... encara queda molt.

Mil gràcies als que passeu habitualment per aquí, als qui ho feu de tant en tant, als que hi deixeu un comentari -té mèrit!- , als que em seguiu... a tothom: mil milions de gràcies.

Salut i blogosfera :)

Llei antitabac

2011-01-02T16:18:00.002+01:00

Avui s´ha implantat la llei anti-tabac (versión 2:0).

La veritat que com a persona no fumadora -activament ja que entre bars, discoteques i antros de mala mort un s´ha fumat cents de cartons passivament- ho trobo un encert i estic a favor.

Com totes les lleis, intenten ser objectives però amb una base subjectiva. En aquest cas, cal tenir present que la normativa va per a ajudar als no-fumadors i no per a putejar als fumadors (vaja, almenys així ho entenc jo). Com tot serà un costum nou que costarà d´adquirir. Probablement, menys del que la majoria de gent es creu.

De moment, l´any ha començat amb una nova notícia. En vindran moltes més, n´estic convençut.

Salut i expectatives.

Bon Any!!!

2010-12-31T17:06:00.000+01:00

bon any a tohom!

- al triatleta li envio la postal dela seva entrada a meta a Hawai.
- al/a maratonià/na, la seva millor marca personal.
- al que no sap nedar, la seva imatge flotant
- al calent de ment, una foto d´alguna tia en boles.
- als devotos, rosaris i mitjes llunes o el que toqui segons "credo".
- als amics... si em soporten un anys més ja faran prou.
- als no-amics, salut i bons aliments (que mai se sap).
- als qui llegeixen això, prometo més escrits pel 2011.

i a tothom salut en la seva dosi màxima, amor en la dosi justa i diners els que creguis que et mereixes per a ser feliç amb tu i amb la resta del món.

Feliç 2011!!!

Resum de l´any (esportivament parlant).

2010-12-26T21:23:00.001+01:00

Acaba aquest 2010 i toca fer un resum esportiu per a un futur.

La valoració global que faig és un "BÉ" i seguit d´un "estancament en la progressió duta".

Aniré per parts...

L´any es pot dividir en dues grans parts: fins al triatló Iron Man de Zurich del juliol i d´aquí fins la mataró de New York del novembre.

1.- Iron Man de Suïsa.

La 1a part de la temporada va tenir bons moments:

- anar a curses amb el modus operandi "duatló pirata", veure que encara podia córrer un 10 mil en 36minuts tot i la poca preparació específica, l´alegria i satisfacció que em va donar creuar la meta de la cursa de muntanya del llop (grans alegries amb els trail Cer´s runners), adonar-me´n que l´experiència és un grau (sobretot en Iron Man), veure que tot i les penoses circumstàncies vaig acabar la marató d´IM en 3hores i 30 i pocs minuts, comprovar un cop més que puc agafar la forma en poques setmanes i un punt òptim quan arribi una prova clau, la mitja del half de Calella on vam quedar 3rs per equips i poca cosa més.

També va tenir mals moments:

- el triatló (ja comentat en el seu moment) i les males sensacions que vaig tenir en cursa per 1r cop en la vida -mai havia caminat en una cursa, mai-, el mal enfoc de la preparació fallant en les setmanes claus, la poca o nula progressió viscuda en natació i ciclisme -si no ens esforcem, poc es pot esperar al respecte-... Un error també va ser no agafar entrenador, no recuperar del tot de les fascitis en cap moment i un llarg etc. I per damunt de tot, una motivació que mai va ser la apropiada per encarar els reptes marcats.

2.- Marató de New York

Aquí ja tot era més clarivident. L´únic objectiu era disfrutar de la prova i així va ser. Es va seguir un pla de mínims que va servir per a adonar-me´n que puc disputar una marató per sota de 3h20 sense massa dificultats posteriors a nivell muscular i de recuperació (no és mal senyal). Va permetre també veure altres punts de vista d´una cursa, a tenir en compte per a un futur no immediat. De moment, vull tornar a ser competitiu i exigent amb mi mateix.

Des de la marató, ja tot ha estat mantenir-se i fer treball de base per al 2011. A dia d´avui, a nivell de cardio estic fatal però millorant. Com la resta de l´any, em sobren uns quilets també i per fi ja estic tractant les lesions com toca -avui ha estat la 1a sessió de fisio per a les fascitis i la veritat que estic més que satisfet-.

Conclusió...

Cal esforçar-se per millorar i no viure del que et penses que ets o has estat (això ja ho tenia clar, tot sigui dit) i aquest any ha estat així. Una cosa és l´aptitud i l´altra és l´actitud. Almenys vaig conseguir mantenir el tipus a Zurich, com em va dir el sensei abans de Zurich: "consell? no perdis el que vas apendre a Klagenfurt en l´IM del 2008".

Com qualsevol atleta -popular o professional-, es tenen millors i pitjors temporades. No fa massa vaig tenir la millor de la meva vida (marques personals en totes les distàncies, motivació màxima) i aquesta no ha estat òptima. Tot el contrari, ha estat mediocre. Merescudament mediocre.

Ara bé, es tracta d´un impass. Aquest 2011 comença a estar perfilat en quant a objectius. Les ganes hi són. Si puc arribar a córrer sense molèties hauré avançat molt -i ho acabaré conseguint-,

Ja arribarà el moment de parlar dels mateixos. Fins llavors, planificar, recuperar i recuperar motivació. "Estoy en ello" i amb tots els fronts oberts.

Salut i salut, la clau de tot.

Si m´arriba a tocar la loteria...

2010-12-22T21:07:00.003+01:00

Un any més, la loteria no m´ha tocat.

Segons l´eqüació salut-diners-amor dec estar a tope de.... Salut! perquè el que respecta a l´altre, "no lo veo tolomeo" jajjaja

El dia que em toqui, m árrancaré per Nadales com el del vídeo

Bones Festes

Julian Assange, orígens.

2010-12-21T17:11:00.004+01:00

Tot un personatge el Julian Assange.

El fundador de wikileaks té un passat i sóc el 1r en descubrir-lo: era pinanista!

Si nous ho creieu, mireu el del teclat del següent vídeo -al 1m10seg p.e o entre els 2m05 i els 2m20-.

Per cert, fent una mica d´història musical, va ser el 1r vídeo que va emetre la MTV. El títol li anava que ni pintat. Almenys en el que respecta a l´intenció.

Salut i "cables"

Les ingles? Brasilenyes.

2010-12-19T17:59:00.003+01:00

Llegia encuriosit que en aquesta època de l´any està demostrat que els centres d´estètica tenen una repunt altíssim d´un servei: depil.lació "ingles brasilenyes".

- "Tiene novio"

(lògic, en aquestes èpoques sempre hi ha algun afortunat que li ha tocat la loteria).

i afegeix;

- "Ah, y es la jefa de... Recursos Humanos!"

Comprès llavors. Avui dia, qui tingui un "curro" que el cuidi. I no arrisquis mai per a descobrir quin peu calça el capo de R.R.H.H de l´empresa. Tens més a perdre que guanyar.

Salut i si s´acava caient en la cornamenta, millor sempre amb discreció i dignitat.

Cròniques de New York: Entrar als E.E.U.U i la dona nerviosa

2010-12-15T18:07:00.005+01:00

No ens enganyem, en aquets aspecte, ens tenen a tots "acollonidos".

L´arribada al JFK d´aquest 2010 la recordaré sempre pel mal moment que vaig passar i per les anècdotes que vaig viure.

Des de no fa massa, per entrar als U.S.A, cal un document que omplenes per Internet -i pagues amb visa- i que et val per a dos anys. Doncs bé, es veu que aquest document s´havia d´imprimir i en aterrar veig que tothom comença a treure´l. Tothom, menys jo. M´havia oblidat. Cagada pastoret.

Començo a atabalar-me, pensa en les llegendes del servei de duanes, em veia en una habitació jugant al "Antonio Canales - drugsback explorer" i em queien uns gotellots de suor que no vegis.

A més a més, un nen puertoriqueny la comença a liar jugant a la cua i tothom cridant-li l´atenció (innocència de l´infància). Per si no estava prou nerviós, s´aproxima una dona russa guapíssima demanant ajuda per a traduir-li no sé el què i li dic que prou tinc "con lo mío".

Mare meva, la tensió en augment i jo a la cua. Davant meu se´m gira una senyora d´uns 50 anys i em diu tota seriosa i neguitosa:

- "Me van a pillar, me van a pillar. Seguro!"

jo li dic, amb cara de sorpresa:

- "Cómo dice señora? qué ocurre?".

i em torna a repetir:

- "Me van a a pillar. Lo llevo pa mi hija en el bolso. Se ve que está prohibido. Ay madre, qué me van a pillar!. Y no hablo inglés"

Jo començo a al.lucinar i no entenc res. És una terrorista? porta armes? a la bossa du un animal de companyia? i la seva filla... què pinta en tot això? Llavors, surto del dubte quan es gira i em diu:

- "llevo el bolso lleno de...

JAMÓN DE JABUGO!

Envasado al vacío para mi hija que vive en Nueva York. Se ve que está prohibido traerlo."

M´agafa un atac de risa que mesclat amb els nervis que portava fa que ni m´adoni que ja estic davant de l´agent de duanes.

Desenllaç:

- a la dona, no li han dit res tot i que s´intentava justificar amb un anglès molt justet. L´home de la guixeta ha passat d´ella i ja està camí de recullir la maleta carregada de "manjar de los dioses" al bolso.

- a mi, després de dir les paraules màgiques: "sorry, barcelona, new york marathon, apologise" em deixen passar un cop confirmat que havia pagat el tràmit.

Resumint, tranquilitat a les duanes. El llop de vegades no es tan fera com sembla (per cert, m´han tractat pitjor a l´aeroport de Barcelona que a la majoria dels que he visitat del món).

Sergei Lebid.

2010-12-13T18:42:00.003+01:00

Ahir es van celebrar els europeus de cross a portugal.

Amb una exitosa participació espanyola -es va tornar amb 6 medalles-, vaig seguir amb atenció totes les curses disputades, no sols les de categoria absoluta.

Un cop més, i ja en van unes quantes, es va poder veure una exhibició de l´atleta Sergei Lebid.

Un atleta únic. Ha competit en totes les edicions disputades des de fa 17 anys, si no estic equivocat, i ha assolit a títol individual ni més ni menys que:

- 9 medalles d´or

- 2 de bronze

- 1plata.

Es tracta ´d´un corredor rapísdissim -28m48s en 10mil en ruta aquest 2010- a qui des de fa anys es creu que ja no tornarà a "ser el de l´any anterior" i a qui ell demostra edició rera edició que estan equivocats. Els seus 35 anys -l´única característica que compartim jejejej- no són cap impediment per a demostrar que pots ser terriblement competitiu independentment de l´edat i historial.

Un referent, un crack, un heroi d´allà. En aquest cas de la no tan llunyana i estimada per mi Ucraïna.

Salut, cross i palmarès.

ídols esportius?

2010-12-11T21:23:00.003+01:00

És complicat tenir ídols esportius a dia d´avui.

Entre els que fan trampes, els que tens la sensació que n´han fet i no els van agafar -ergo... innocents?- i l´esportista noble, de vegades els papers s´intercanvien.

Llavors, ens quedem bocabadats, esmaperduts i esfareïts (com citava un professor de primària que vaig tenir) i la majoria de vegades, emprenyats. Bé, això era abans. Cada cop em costa més tenir ídols esportius. Ja sé que s´ha de creure en la pressumpció d´innocència però cada cop crec més en la pressumpció de culpabilitat en tot el referent a escàndols per dopatge. I la culpa de que no hi confiï és seva i no meva.

En fi, salut, esport popular i fallen idols.

Sortir en bici de carretera i tornar a casa.

2010-12-05T22:18:00.002+01:00

M´agradaria sortir en bici i poder tornar a casa. Sense ensurts, ni pitades, ni alteracions per culpa de conductors -i altres ciclistes en alguns casos, també s´ha de dir- ni que bojos conscients o inconscients em facin patir per la meva integritat física.

Deu ser una utòpia.

de moment, un dia trist més:

http://www.20minutos.es/noticia/895350/0/ciclistas/atropello/italia/

descansi en peu i espero es recuperin els ferits.

Amics i cracks...

2010-12-02T17:56:00.003+01:00

Si haguès de penjar fotos, no em cabrien al post.

En poc temps, s´han acumulat les bones notícies al respecte: són cracks!

Exemples...

Triatleta, classificat per Hawai després de sortir-se´n per a aconseguir slot. Un altre, vinarossenc, protagonista de revistes i ex-futbolista, es quedava a les portes (per acabar el 60 en un ironman, has de ser molt màquina!) i a més a més ho rematava en una grandíssima actuació al campionat oficiós de ClearWater (distància half-ironamn) dues setmanes després. També m´assabento que un senienc que viu a Benicarló i nadador ha fet top ten en un triatló. En vindran més, n´estic segur i inclús més a dalt.

Un grup de corredors que tornen de la marató de Donosti amb millors marques personals en la distància, autèntiques millores que deixen bocabadat (2h39 algun d´ells i tot!) i sobretot, havent disfrutat moltíssim de l´experiència. Uns dies abans, excepcionals marques en la Behobia-San Sebastián... el progrès i millora sembla no tenir límits en ells!

Un circuit de les Terres de l´Ebre de curses de muntanya que ha finalitzat amb un campió davant qui un sols es pot treure el barret i dir: chapeau! S´ha de ser un grandíssim atleta per a estar en un nivell òptim de forma durant tants mesos. A més a més, el curcuit ha servit per a assolir algun podi per equip i veterans. Corredors, barbuts i no barbuts, que seran molt i molt a dalt l´any vinent -més encara- i d´altres que han progressat com pocs en un any. Enhorabona!

Un altre ex-ciclista que debuta en marató amb... 2h55m! i un corredor que sols de mirar els seus entrenaments, ja em canso (aviat serà 35 en deu mil, n´estic segur).

I el més bonic de tot és que aquesta llista no està acabada, molt probablement, em deixo a més d´un que s´ho mereix. Si es dóna el cas, ja "honoraré" com es mereixen.

I en quant a mi? de moment, paciència. Treball de base i planificació. Pren forma el doble olímpic de les Terres de l´ebre i/o ironcat i la cursa del llop sencera. Al novembre, marató de València on lluitaré per fer marca.

Sento els udols de lluny. Els de prop, però, venen de les fascitis plantars.

Tornaré. Aquest 2011 torno i amb més força. I si puc, més complert com esportista.

Salut i ressonàncies magnètiques

Shakira i els waka-waka... i el negre que no pot.

2010-11-28T21:16:00.005+01:00

Shakira em cau bé. Bastant bé.

La trovo atractiva, els concerts es veu que són un espectacle i de moment encara no l´ha agafada en cap "renúncio" com es diu a les cartes. Suposo que tot arribarà i algun any sortirà a la llum alguna posada de pota amb micròfon suposadament tancat, qui sap si tot més picant i apareixeran imatges seves d´una orgia, alguna anada d´olla o tal vegada desafortunades declaracions d´algú del seu entorn que la deixaran pel terra. Però bé, fins que arribi aquest dia (cada cop que recordo l´imatge de família feliç del Tiger i esposa...ell sí que era un tigre), gaudim-la com és. O més ben dit, com sembla que és i jo que m´alegro de la cantant solidària, divertida i que cada cop està més Colorado (per lo de "Cañón del"). I per cert, que no se m´enfadi ningú que és sols una waka-opinió d´un waka-blogero.

El motiu del post no és aquest. El vertader és posar en evidència un cop més de la importància de com canvien les coses segons qui les dur a terme i com. I per què shakira? doncs únics i senzillament per que em permet posar un exemple i punt.

Tots recordem i inclús alguns agossarats, per naturalesa o per l´ingesta d´alcohol, hem ballat el waka-waka:

però la cançó ja venia d´abans, una mica abans on inclús tenim influències Giorgio Dananianes (uf,uf i uf):

però no solament això si no que la cançó original era aquesta (per cert, el vídeo fa por):

Resumint, podríem parafrasejar i dir cantant allò de "quién tenga un padrino, que lo cuide, que lo cuide..."

Salut, google y youtube. Aviat, tornarem a entrenar.

Quintín Contento

2010-11-24T17:40:00.003+01:00

La veritat que ja fa temps que sóc fan de l´humor de "Especialistas secundarios".

Aquí en va un altre exemple...

ja sabeu, si no s veu sencer, clicar sobre elvideo i passar a youtube.

ja sabeu, si no es veu sencer, clicar sobre el video i passar a youtube... "mamonazo"

ja sabeu, si no... "quiere un poco de agua?"

salut i rises

Jean Bouin 2010: llebre oficial sub40.

2010-11-23T11:41:00.003+01:00

El passat diumenge es va disputar la Jean Bouin en la que és ja la seva 87a edició. La cursa més antiga de tota la península.

Una carrera de rècord en quant a participació i arribats -com han canviat les coses en els últims anys, quin boom estem vivint!- i que trancurreix pel següent circuit:

View Jean Bouin 2010 in a larger map

La sortida és a l´Avinguda rius i Taulet amb Maria Cristina (sota de les fonts de montjuïch per a entendre´ns millor) i el final a l´Avinguda Maria Cristina entre la sortida i Plaça Espanya.

Es tracta d´un circuit "difícil" amb una primera part en baixada inicial i plana després. Un segon cinc mil més complicat degut a la duresa del 8è km fins al 9,5 aproximadament fa que el més habitual sigui no "doblar" i el 2n cinc mil ens sol costar més de completar.

La tasca a fer era la de llebre oficial de sub40. No acabo d´estar satisfet al 100% de com ho vaig dur a terme: 40m:01seg el temps final i no haver "guanyat el suficient temps en la 1a part per arribar més calmat al km 8. Tambè és cert que molts corredors van agrair la tasca feta i això sempre és bon senyal. En curses així, ets una referència per a corredors que estan allunyats de tu i no sols els que corren a la vora. Si mantenen la diferència i veuen que "retallen" distància amb tu, molts acaben assolint aquest objectiu. Com bé em va dir qui em va "contractar":

- "No t´exigeixis tant a tu mateix que ho has fet molt bé i per al que t´hem pagat (aquí reiem els dos)"

Resumint la cursa: molts kilòmetres a 4min/km sense més referències que les cames -els gps estaven bojos aquell dia- i l´ajut impagable d´un company de corredors.cat, el Manolo M, amb qui fem un gran equip per a "llebrejar" on faci falta. La Jean Buoin és una carrera on la tasca de llebre és complicada tant pel recorregut com per l´altíssima participació que impideix el córrer "còmode" en cap moment del recorregut. També ha estat el 1r cop que he corregut amb pal, banderola, arnès... tota la parafernàlia necessària que la veritat sigui dita, no em va molestar massa exceptuant quan entrava vent a la zona de Colom i el Paral.lel.

Salut, llebres i posar-me al dia de new york que ja em toca ;(

La Marató de New York: descripció.

2010-11-16T17:39:00.007+01:00

La Marató de New York és el somni (o un d´ells) de molt corredors populars.
Considerada com una cursa que has de fer un cop a la vida, ha passat a ser un referent, una "meca" atlètica que has de disputar i que et permeti posar el segell corresponent en el visat esportiu que tots els corredors guardem en una butxaca imaginària.

El circuit és dur, amb una segona part que et pot passar factura i amb la possibilitat de que les condicions climàtiques també t´hi juguin una mala passada -sobretot pel fred i, en certs trams, el vent-. Recorre els 5 districtes de la ciutat ja que New York, tot i que molts cops es confon, no és sols Manhattan. De fet, segons l´última guia oficial, la població i superfície dels mateixos és la que segueix:

- The Bronx: 1.3 million +, 42 square miles.
- Brooklyn: 2.5 +, 72.
- Manhattan: 1.6+, 23.
- Queens: 2.2+, 110.
- Staten Island: 491,000mil. 59 square miles.

i de forma més gràfica:

(els 5 districtes)

No m´allargo més sobre el territori de New York. Aquest va molt més enllà de New York City (a molts triatletes i/o aficionats a la neu els sonarà Lake Placid, també dintre de la regió) i de ben segur que ha de ser fascinant en molts dels seus paratges i zones de muntanya.

tornant a la marató...

La història de la marató de New York és única. Aquest 2010 es celebrava la 41ena edició d´una prova que va començar per Central Park amb 127 participants i 55 arribats que van pagar 1$! i que va "saltar" a l´asfalt per a recórrer tots els districtes sota la supervisió d´un visionari com va ser Fred Lebow (d.e.p). Una curiositat al respecte, en la 1a edició fora del parc, els corredors es van plantar a la sortida i van dir que sols correrien si la policia podia garantir: "que el transit estiguès tallat mentre corrien!". Molt han canviat les coses des de llavors. Més de 40mil participants, 290$ per córrer, 6mil voluntaris, 1700 w.c portàtils emprats, 130.000$ enlloc d´un rellotge per al guanyador, 990mil fotografies oficials de la cursa del 2010 i molts altres exemples en donen fé.
Es pot trobar més info en els següents links:
http://www.ingnycmarathon.org/about/history.htm
i en el següent, del que vindria a ser el departament de parcs i jardins de la ciutat i que també hi juga un paper determinant en l´organització:
http://www.nycgovparks.org/sub_about/parks_history/marathon.html

Així doncs, el 1r diumenge de novembre, gairebé 50.000 persones estem passant fred a Staten island. En unes hores, deixarem enrera el pont de Verrazano que ens durà a Brooklyn. Amb l´escalfor de la gent, travessarem el barri de moda i després Queens. En creuar un pont que sembla interminable, ens aguardarà Manhattan. Cercarem el nord, per una 1a avinguda que et farà posar la pell de gallina, on Harlem i el Bronx ens donaran una càlida rebuda, diferent a les anteriors. Tornarem enrera per a buscar Central Park per la 5a avinguda .
Una estona curta o llarga -segons la concepció del temps que té cadascú- després de la sortida creuarem la meta. Amb 26.2 milles recorregudes amb les cames i el cor, molts records recents prenen forma i romandran fins a esdevenir innoblidables. De fet, ho són ja.

Cròniques de New Yok (I): elogi.

2010-11-12T19:32:00.006+01:00

(vista de la zona del Seaport amb part del Financial District. Cortesia de jag75, aprenent de fotògraf)

Ja sóc de tornada de la marató.
He deixat la ciutat que per segon cop visitava i realment... "I love New Yok".
I l´estimo molt.

Sé que canvia molt de viure-hi a passejar-la com a turista però estic segur que en qualsevol cas, l´adoraria i idolatraria com ara ho faig. Senzillament, té una màgia, un "no-sé-què" que la converteix en única. L´estimo i punt. Com a amant ocasional i si puguès com a parella eterna.

I a més a més, em correspon. I ho fa amb l´atenció de la gent, amb una marató que et deixa sense alè, amb un reinventar-se cada any i amb una força per tirar endavant i sentit de la practicitat que envejo. M´alimenta l´estima amb un estil de ser i de fer. Amb un Central Park i un metre caduc i "fallón" que democratitza la metropoli. Amb un vent gèlid que em refresca les idees.
Em correspon senzillament essent com és. Essent New Yok. I punt.

I ja posats, ho podríem segellar. Com aquesta parella que s´uneixen en un dia plujós de novembre i que vaig poder tenir la sort de plasmar en aquesta fotografia.
En el proper post, ja narraré l´experiència de la marató. De moment...
I love New Yok.

(nov´2010. Seaport, N.Y. foto jag75, aprenent de fotògraf)

El perquè és una marató tan gran...

2010-11-03T17:02:00.003+01:00

Un exemple: cliqueu el següent link:

www.ingnycmarathon.org/course_map/interactive_map.shtm

i neu prement les pestanyes d´opcions per a omplenar el recorregut. P. e, en prémer "Race entertainment" mireu quants en surten. I també es pot provar d´anar solapant la resta.

Un exemple més. L´ambient, l ánimació, el "rugir" dels carrers, Central Park, 40mil corredors, la ciuta volcada amb l´esdeveniment....
Aquesta és una MARATÓ amb majúscules.

I jo, hi seré.

Salut i Staten Island, on tot comença.

Cross de Sants: 31/10/2010

2010-11-02T10:22:00.003+01:00

Aquest diumenge passat vaig participar en la XXII edició del cross de Sants.

Tot i que el nom pugui portar a confunsió, es tracta d´una cursa d´asfalt que recorre el barri de Sants, on visc a dia d´avui a Barcelona.

La cursa és de les que un acaba estimant: circuit molt variat, dues voltes, cura del corredor, gran avituallament final -coc, xocolata, gatorade, aigua-, placa, 8 eurets d´inscripció, etc. fan d´aquesta una més que probable clàssica del meu calendari.

Des d´aquí agrair a l´amic Sergi ja que el seu sms que va fer que no em quedes sobat -cap de setmana intens aquest- i aconseguís batre el meu record d´arribar just a una cursa: 15 minuts abans de la sortida i sense dorsal. Olé, amb un parell de...

Com es pot deduir, no em vaig ni rentar la cara i ja a la sortida -visc a 800m- hi accedia amb l´escalfament fet i a ritme de cursa. Un cop allà, una "araboga" que diuen al meu poble -pluja molt intensa, de cop i que dura uns minuts- em va fer "despejar" al moment.

Quan la meteorologia ho vol, no fa falta gasta aigua en despertar-se jejeje.

La cursa? de menys a més, estudiant el circuit i passant el 1r 5mil en 20:03 i el segon en 19:13 per a tancar el crono en 39m16s amb molt bones sensacions tot i que alt de pols. Últim entrenament seriós abans de New York.

al dia següent volia disputar la cursa de l´amistat però no va poder ser. Massa canya per a tant a prop de la marató i el més preocupant de tot, el dolor de peus. Espero arribar bé a la cita i en tornar de U.S.A ja passarem per boxes per a deixar-ho tot al lloc de nou.

Salut i papeleo (aquests americans done molta feina per a aentrar al seu país).

una mica apàtic...

2010-10-29T13:02:00.004+02:00

La combinació apatia + stress dóna com a resultat un.... què em sé jo! Però res de bo.

Aquesta setmaneta ha estat rara, poques ganes d´entrenar -després de la bona setmana anterior amb qualitat de certes sessions com ara:

- progressiu

- 9x1000 entre 4 i 3:30 min/km

- tirada llarga a la mitja del mediterrani 8+21 amb companyia de l´amic Pau (que està fort, fort i se´n surtirà a la marató de la Costa Brava).

- descans (fonamental).

aquest dies han esdevingut encerts.

Dolentíssimes les sensacions per a dormir, poc i malament. Regular l´alimentació i sort que vaig sortir poc i fins d´hora (mode ironia "on").

Ara bé, no hi ha res que no es solucioni amb una sortida a la montanya a "buscar" rovellons -al meu poble no diuen "caçar" rovellons-. 3 horetes de natura i com nou.

Pau, aire pur i la cistelleta plena d´uns rovellonets saníssims i més gustosos encara, et re-equilibra el cos i ´esperit.

D´aquí a no res, serem a la Gran Poma. Ja estic frisós.

Salut, sants i amistat

Objectius per a la marató de N.Y

2010-10-22T20:17:00.002+02:00

Ja tinc dorsal per a la marató: 2232.

La sortida és per onades i em sembla que surto a la 2a (9:40) del matí del 7 de novembre.

L´objectiu d´aquesta marató? senzill: DISFRUTAR-LA AL MÀXIM!

Ja queda menys, i encara he de concretar moltes coses.

Salut i ordre.

Mirant la tele per entendre un país.

2010-10-17T21:13:00.002+02:00

L´any que van estrenar la pel.lícula "Titanic" del Cameron va ser ràpidament la més taquillera a tot el món menys a un país: Espanya.

Els directius de la "major" de torn estaven tant al.lucinats que van agafar un vol cap a la península i es van buscar una sala de cinema per a contemplar que era aquella "creació" que impedia al seu blockbuster" de ser el film que més recaudava del moment.

Comodament instalats, van al.lucinar. No entenien com en un país post-olímpic -any 97-08 em sembla- la gent gaudia de... "Torrente".

Mirant els gustos televisius d´un país, pots entendre la seva societat. "Princesas del pueblo", gran hermanos, porqueria... entrenent o, si més no, molta gent ho miren. I l´audiència mana.

Jo m´ho passo teta amb torrente i podrien desapareixer de per vida tota la resta. No és ni millor ni pitjor, és la meva opinió. Tot i que de vegades em costa d´entendre el que agrada a la majoria.

Per cert, potser no van entendre la película, però van comprar els drets -aquets yankees són llestos- i respecte a la Esteban, no ho he comprovat, però es veu que ja s´estudia en escoles de negoci. Ja ho diuen ja allò de que: "Spain is different".

En fi, paciència i avant.

Fotografia i erotisme: The tennis girl.

2010-10-07T16:10:00.013+02:00

El 1976 es publicava aquesta foto que passaria a l´història de la fotografia -sense voler l´autor ni saber-ho en aquell moment-. Es va titular:

" Tennis girl".

L´afortunat, per diversos motius, va ser el llavors estudiant Martin Elliot. Cal recalcar el tema de l´afortunat que era ja que:

1.- Es va fer molt ric gràcies a ella (és una de les més venudes de la història).

2.- La model que apareix era la seva xicota en aquell setembre del 76 (tenia bon gust l´Elliot. Digueu-li tonto).

I per a acabar de donar tota la informaciós obre l´autor, he llegit que va morir de càncer el dia del meu aniversari -casualitat- d´aquest any. Descansi en pau.

Tornant a la fotografia...

Cal situar l´instantània en el context -anys 70- per entendre que llavors va suposar una revolució (llibertat sexual, anti normes del moment i un llarg etc. que tots imaginem). Els temps han canviat molt des de llavors i avui dia aquesta fotografia es pot obtenir en molts llocs -el concepte (un cul atractiu que es mostra), no confondre ja que la qualitat de la mateixa no seria igual per molt que vulguéssim-.

I com sempre que quelcom esdeveneix una icona, sorgeixen les paròdies i imitacions. Aquí en van unes quantes.

-----

Salut, rises i culs-culets-grans culs.

JAG75

Mitja de Granollers´12: la realitat és la que és.

first, we take manhattan and then...

qui n´ha begut...

Si continuo fent tanta mitja, em sortirà una "colcha"

Cursa de San Antoni´12: un 10mil com feia temps no corria.

No(o)s vemos jag, entre pillos anda el juego.

My hometown.

Víctima mortal del bicing.

L´importància d´engreixar la maquinària (ciclista).

bon any!!!

Mitja marató de Vilanova i la Geltrú´11: tornant als inicis.

Les ingles? Brasilenyes.

Reactivat (el blog i poca cosa més).

somriu, tot va millor.

CURSA DE CORNELLÀ´11: 10Kms de càlculs mentals.

Inscrit Marató de Castelló.

10mil del Prat de Llobregat, pel bon camí.

Sempre plou a la Mercè...

Cursa de la Mercè 2011.

Tornem: 10mils i... marató?

Lip Dub La Sénia

estiu, estiu.... bici i piscina?

curses solidàries

Es traspassa caixer (amb parelleta ionki "included").

Mitja Marató de Caro: 10/07/2011. Crònica.

Reptes.

Marino -o com ser extraterrestre en Iron Man-.

Per si mai perdem l´oremus per fer esport...

Campana sobre campana...

articles d'opinió: la Marta Rojals a vilaweb.

Cursa de Can Mercader´11.Un 10mil al juny, a mi, m´agrada.

Escenes d´autobús i guiri despistat.

novetats al blog... traductors.

Cursa Dir Sant Cugat´11. De llebre del Jaume, tota una experiència.

2500 anys de...?

Champions i molt més, molt, molt més.

Cançons per a la boda.

Improshow.

ni valium, ni diazepam...let's go run!

Triatleta revelació (i alternatiu).

Descansa en pau, Wanjiru.

Campions. Por qué?

Inscripcions a curses, un nou enfoc: Canovelles 2011

10km de Sant Quirze del Vallés:08/05/11

Cursa Nocturna (1okm) hospitalet de Llobregat 2011..

Visiteta al traumatòleg.

Un tros de fang...

3 solteros y un biberón... corrent per la Carretera de les Aigües.

el llibre que em compraré aquest Sant Jordi.

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERAMARTA ROJALS

Sinopsis

Otros libros del autor

PRIMAVERA, ESTIU, ETC. EBOOK

Marató de la Fageda, 2a edició

Cursa de Bombers 10/04/2011.

La Sénia, un paratge per descobrir.

Sebas a Sables

Paradet uns dies.

Major d´edat (2 cops).

Si volen fer vaga els futbolistes, proposo aquest partit.

Mitja de Montornès 27/03/2011

30 llibres....

Crònica Marató de Barcelona 06/03/2011 - la cursa

Crònica Marató de Barcelona 06/03/2011

Creuant la meta (dedicat a tots els maratonians)

Fotos de la cursa de Sant Boi.

Pedalant com els pros...

Cursa popular Vila De Sant Boi - 27/02/2011

3 Anys...

quan bufa el vent...

La natació i el menda.

Bienvenidos a...

Companys lesionats.

Mitja marató de Gavà´11

Duatlons piratilles 2011 + robatoris a curses.

Per què correm?

Mitja de Terrassa 2011.

El metro de New York...

Per a mi, Xavi.

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA
MARTA ROJALS