Llebre d´Oscar, atleta invident. Acumulant experiències com a corredor.

La setmana passada vaig disputar la mitja marató del Mediterrani.
La prova, que tenia lloc juntament amb la marató i un 10 mil va ser especial per a mi ja que per segon cop vaig exercitar la feina de llebre d´un atleta invident. Ha estat el primer cop que ho feia en la distància i era també el debut en la mateixa de l´atleta a qui guiava: l´Óscar.

Oscar és un grandíssim atleta, no sols practica asfalt sino que ve d´un passat en pista (11:60 en els 100!, 2:09 als 800!) on una lesió el va impedir anar a Beijing 2008. A més a més practica triatlons. Tot en categoria B1, invidents totals. Segur que ara més d´un es pregunta... triatlons? doncs sí, triatlons olímpics i en un futur proper, mitja distància. Per suposat, sempre necessita de l´ajuda d´un guia i com he escrit, es tracta d´un grandíssim atleta (38 en el deu mil de Montmeló)
Quan vaig llegir que necessitaven algú per a la mitja, no m´ho vaig pensar dos cops. Alterant una mica la preparació per la marató de Castelló, allà hi erem. Canal olímpic de Castelldefels un matí plujós-humit-solejat d´octubre.

Vam quedar a la sortida de Ferrocarrils de Pl.Europa a Hospitalet. Després d´unes converses prèvies, em va dir que no duria al gos pigall ja que pateix si no està a prop seu i amb tanta gent (aquí ja començo a aprendre). És fàcil de trobar ja que som els únics que purul.lem per allà a les 7 i poc del matí d´un diumnge plovent a bots i barrals. Vam decidir que aniríem en bus cap allà. Ell viu a Igualada i no hem pogut quedar abans per practicar junts. Em posa al dia ràpidament.

Correrem lligats amb una goma elàstica que envolta el seu canyell dret i el meu esquerra en forma de 8. la clau és coordinar la gambada -els peus exteriors han d ´anar conjuntats- i bracejar adeqüadament els braços. Li aniré describint el recorregut, què ens envolta, problemes amb altres corredors o dificultats que ens anem trobant per recorregut. La veritat que la bateria de preguntes que li faig és enorme. Vull fer la tasca de manera acurada i he de rebre moltes explicacions per a que així sigui. Em fa respecte, por no, respecte i sé que el més complicat de tot serà el fet de córrer amb 5700 atletes més. Hem decidit que sortirem a 5min/km o un pel més ràpid i anirem de menys a més.
M´explica com participa en triatlons (encara al-lucino amb la part de natació), les dificultats per a un atleta invident a l´hora d´entrenar i competir, em detalla com entrenava en pista, com va ser el seu procés de ceguera (va anar perdent visió des dels 12 anys fins que als 24 ja gairebé no veia res). En cada conversa que conclou, aprenc. Em detalla la impossibilitat que hi ha per córrer si hi ha "bordillos" i que ens haurem de parar si en trobem un, que ho tingui present.

L´amic Jordi (curat) ens ha recollit el dorsal i ens ha permès anar més tranquils, gràcies my friend. Hem arribat bé de temps i el veig nerviós, lògic ja que debutava en la distància i suposo que deuria tenir els seus dubtes de mi com a llebre ja que no havíem pogut practicar abans. Ens situem al primer calaix de sortida i jo correré amb un "peto" on posa "guia atleta invidente" que espero que la gent pugui llegir. He de reconèixer que no les tinc totes a la sortida, conec el circuit i 5700 persones amb el 1r km tan revirat i que ens passaran molts corredors... haurem d´anar molt concentrats i amb mil alertes!. Saludo molts amics i coneguts de corredors.cat i altres clubs. Respirem fort i ens tranquilitzem i en un no res, es dóna la sortida.

La CURSA

La sortida és tensa però la solucionem bé, ens situem a la dreta i a la primera corba crido molt per a que la gent s´obri. Aquí ja comença un malson que es repetirà: la gent que corre amb cascos i la música forta, no em sent! Hi ha alguna ensopegada, demano disculpes i la gent ho entèn i accepta en veure la situació. Vaig còmode de ritme i ell una mica més forçat. Hi ha força "charcos" que no evitem per així esquivar la marabunta que ens envolta i ens va sobrepassant. És qüestió de temps, de pocs kms i que tot s´estabilitzi i podem córrer còmodes.

A partir del 2n km, ja agafem una velocitat de creuer: 4:40 i poc min/km i anar sumant. Li detallo tot el que puc i em diu: "joder, sí que vas sobrado jordi!". Em fa riure i li explico que aquest ritme a dia d avui és còmode per a mi, al setembre no. M´havia narrat que ell en haver vist, ho prefereix a no el fet de ser invident de naixement. El motiu és que així, si jo li parlo d´un camp plantat, d´un cel blau o d´un mar picat, ell ho recorda i s´ho imagina. A mesura que ens aproximem al mar, parlem d´olors -el mar està alterat i bufa brisa marinera- i dels tons que ha adquirit el dia. Hem agafat ràpidament la sincronització -em va felicitar en acabar per aquest fet- i sumem kms amb relativa comoditat. Continuo amb problemes amb retalladors -algun cabron fins i tot posa colzes a una corba!- i sobretot amb la gent que corre amb el "music-subidón". És el que hi ha i toca lidiar com es pugui. M´altero el mínim necessari i tinc temps d anar animant als companys que em creuo: quim, jaumet, amadeu, susanna, manolo, dani, albert, raul i raul, rubens, jordi i molts més.

Arribem al 10 mil, el veig bé i mantenim el ritme. Al 15 igual i aquí decidim apretar una miqueta. Avancem corredors mentre cauen el 16, 17, 18,19... ens queda un pont i una baixada per l´arribada. Em diu que comença a notar els kms i l´animo. Li detallo amb cura el poc que ens queda, on som, 500m, 400m, li descric la recta d´arribada i creuem la meta amb els braços en alt. Alegria i cansament, del primer molta i del segon sembla que també. Feina feta!
 Ens fem una abraçada i una foto. Ens peguen una mica de bronca els de l´arribada però con jo dic, parlant la gent s´entèn i han vist que no hem parat allà perquè volíem sinó per gaudir una mica de la sensació i continuar ajudant-lo a la zona d´avituallaments. S´adonen que sóc guia i ell invident i em demanen disculpes.
Gràcies des d´aquí a l´organització i els de championchip ja que ens vam solventar tots els problemes que van anar sorgint. Enhorabona!

El vídeo de l´arribada, extret de La Bolsa del Corredor. A partir del minut 13 i pocs segons, la nostra arribada

Gràcies Maria i Anna per coordinar-ho i profundament agraït  Óscar per compartir aquesta vivència amb tu. No serà l´última tot i que m´hauré de posar les piles ja que aviat demanaràs ritmes molt més vius :)
Gràcies per tot el que he après i per aportar-me una visió de la cursa diferent i enriquidora. Ànims per a Calella!