miércoles, 18 de julio de 2012

CRÒNICA HALF ALTRIMAN 8/07/2012 (I)

El passat diumenge dia 8 de julilol vaig participar en el triatló Altriman, en la prova half (uns teòrics 1900 metres de natació, 90 kms de bici i 21,1kms de córrer).
La competició discurria per un paratge excepcional com és la zona del Capcir -al voltant de l´estació d´ski de les Angles- i tenint la base operativa al llac de Matemale. Van ser uns dies  de festa triatlètica on es disputava el mític altriman i altres proves ja fossin per a humans com per a súperherois. Tota la informació, en el link:
www.altriman.com

La Crònica de la cursa és la següent:    (1a part)

PASTÍS DE NATA, LA NEVERA PEL BALCÓ I EL GOS DELS BASKERVILLE.

Els previs d´un repte marcat en majúscules a la temporada són tan o més trascendents que la preparació duta i l´estratègia pensada per la cursa. Arribar motivat, descansat i ben alimentat és clau. Ja es dóna per suposat que hauràs entrenat més o menys dur i que has deixat el mínim de requeriments necessaris en mans de l´atzar o improvització.
Així doncs quan la nit prèvia, sopant en un restaurant el cambrer canta el menú:
- " Embotit, trinxant de la Cerdanya, amanida, sopa"
jo li pregunto:
- " Un plat de macarrons és possible? una pizza?"
ell replica:
- "La sopa és de fideus"
 Com diria aquell: "tema zanjat y punto". Ja trobarem l´energia per endemà per altres vies.
El sopar va ser distès, monotemàtic -sol passar- i amb algun consell/riure sobre la natació. Arribant els postres... estem d´aniversari: pastís de nata!. La carn és dèbil i la gula més, volia un tall petit però no va poder ser. 
Va sent hora d´anar a dormir, petit trajecte a Font Romeu i mirar de descansar.


Aquest cop, tornava a compartir experiència amb la Blanca i el Jordi. Ja vam coincidir a l´Ironman de Zurich i em van oferir de dormir a casa seva per al half. Apartament de muntanya típic, vistes impressionants, nervis d´última hora. Preparatius per endemà enllestits i a dormir. Un pèl tard, però a descansar.
 Són les 3 de la matinada, el soroll de la nevera no em deixa dormir. M´incorporo, calculo quan fa el marc de la finestra i miro si deixo una nota:
"vale por una nevera del Miró, pequeñita y ruidosa"
Finalment caic en mans de Morfeu. Com sempre a la meva vida, les divinitats entren tard o en mal moment. En dues hores triatló.


Són les 7 del matí, un dia boirós. Hem arribat a temps per anar tranquils, preparar el material i escoltar el briefing. El dia està emboirat, som a la Cerdanya al juliol però tinc seriosos dubtes de si entre la foscor i entre el pins, voltant el llac, no se´ns apereixerà el gos de la novel.la de Sherlock Holmes
Pinta un dia extrany, la sortida es retarda. Estic tranquil però en pocs minuts. m´ho passaré malament, l´angoixa em crida a la porta. Jo no li he donat permís però acabarà entrant.
 Falta d´experiència, falta molt encara per ser triatleta:


 (visibilitat escassa)

(tu la veus la boia? jo, no)



2 comentarios:

Ferran Vila dijo...

Llegida la primera part espero en candeletes la segona...un triatló que fa amys que hi vull anar, però no hi ha manera.

Jose Lopez Ferrero dijo...

Hola! Hace tiempo que sigo el blog y me gustaría hacer llegar una muy buena sugerencia. Si me facilitaís un email de contacto os la hago llegar.
Gracias y a seguir así!
Jose
joseferrero88@gmail.com