En l´únic que em semblo a un "pro" :)

half -IM Antwerp ´09

(el menda)

half IM Panama

(Lance)

21,1 a Barcelona i 30 a Badalona.

Portava ja unes quantes entrades fent el pesat amb temes de curses i toca... continuar així.

Segueixo preparant el camí cap a la marató de Barcelona del 25 de març i els últims caps de setmana he disputat la mitja marató de la ciutat comtal i una nova cursa: el maratest de Badalona.

 

La mitja de Barcelona em va permetre tornar a patir (i molt) en cursa, com ja feia molt que no ho vivia, i tornar a córrer en 1h20m15seg. els 21,1kms. La idea primària era aproximar-me més a l´1h18m però després d´una setmana parat per una periostitis era necessari acumular volum si realment l´objectiu era la marató (que ho és). Així, dins d´unes jornades d´entrenament dur, encara vaig poder evaluar-me amb la mitja i veure on era. Entre l´utopia de l´1h17 a dia d´avui i la realitat de l´1h20 més lògica si un surt "a lo loco". Vaig passar el 10mil en 37m28s i això s´acaba pagant. Del 15 a meta, molt de patir i sensacions dolentes. Assalt lluitat i assalt superat

 

---

La maratest és una cursa nova, de 30 kms que es disputà a Badalona el passat diumenge. Molts ,molts punts a favor -un encert, detectar una necessitat del corredor i oferir-li un nou servei-. Per ser el 1r cop, molt ben organitzat i una cursa a la que li veig molt futur.

L´objectiu era córrer en progressió, començant a 4:15/km i acabant al voltant de 4min/km. Vam fer una barqueta de les que donava plaer de ser-hi i entre rises, canvis de ritme, algun que altre "palo" i el fet de no tenir la pressió de cursa pròpiament va permetre assolir l´objectiu buscat. Amb un somriure d´orella a orella i quadrant els 30kms en 2h04m39seg (mitjana 4:09).

Satisfet, motivat i amb força per la marató.





salut i kms i demà, mitja de montornès.

Baby boom.

Ara que tinc tants amics que són pares primerencs o ho seran, una mica d´informació d´interès. 

Salut i panyals!!!

4 anys.

Avui ja fa quatre anys.

Diuen que el temps passa volant però no sempre és així. Algunes hores s´al.lenteixen i d´altres venen i van escopetejades. Entre mig, queda la resta i la mitjana acaba compensant-se per a que els dies en tinguin 24, les setmanes acumulen 7 dies i els anys 365 dies.

Avui és un dia trist perquè el pas del temps, a part de sumes, són sentiments.

Clínic d´atletisme amb el Jaume Leiva.

Dissabte passat vaig tenir la sort de participar en un clínic organitzat pel club de triatló amb el Jaume Leiva.

Grandíssim atleta i que va mostrar en la xerrada una proximitat, humilitat i objectius a complir molt clars i sincers.

En acabar, un rodatge suau i algun exercici de tècnica de carrera força interessant.  Sempre s´aprèn alguna cosa d´algú que escalfa al teu ritme de 10mil rapidet i té ganes de compartir coneiximents.

Després a la nit, sortideta amb cata de gintònics i molta risa i bon rotllet amb els companys de club per la LLum de Gas que tot ho il.lumina. Ara toca fer bondat que la marató de Barcelona és a un mes.

salut i no caure malalt que el cos comença a estar ja castigadet.

Mitja de Granollers´12: la realitat és la que és.

Diumenge passat, mitja de Granollers.

Fred amagat, sol per moments, pluja, vent al poble -no podia ser de cap altra manera-, de menys a més passant per zero i en caure la nit, el contrari. 

Un gos que es creua en carrera -nou per mi-, un corredor que cau darrera meu -per sort, no habitual-, un problema amb el dorsal -sense la Fonte les incidències esdevenen problemes-, un atleta a qui vull seguir i no puc. Unes cames que volen i no poden, una pujada a 4 i una baixada a quasi 4 però albirant el 3 i el 4 i el 5, per aquest ordre. La suma de tot plegat: 1:22:11.

Famílies de fa temps amb les més recents, de ser corredor a dragó que vol volar i mirant on para el Rafalguerí per quan arribi el moment de ser muntanya, gaudir. Sense deixar mai de formar part de cap d´elles pel camí.

Sensació de satisfacció -no és eufòria però tampoc decepció-, lesions noves -em faig vell-.

La realitat és la que és: córrer es fer un pas i després un altre sense permetre al cervell saber que camines.

I mentrestant, passen pel costat, pel davant i pel darrera -inclús per sota i per dalt-, infinitud de vivències. Si tens les mans gelades, posa´t guants i si se´t tallen els llavis, vaselina.

jag75

first, we take manhattan and then...

Espectacular punt de vista de la ciutat de New York:

http://pixelcase.com.au/vr/2009/newyork/ny2.html?ref=dsky

i uns bromistes que s´ho pensen tot:




l´important és volar, qui puguès...